El cap de stemana del 23 i 24 de septembre, Marc va tornar per Cantàbria, però tot i que estava a terres Vallineres, l'objectiu era baixar el Gran Pozo MTDE.
El Gran Pozo MTDE és el pou natural vertical més gran d'Espanya i un dels primers del món, amb una profunditat de 435,92 metres. Està situat a la denominada torca del Porrón, al vessant de la muntanya Porracolina, vessant de la vall de Calseca, a Ruesga (Cantàbria).
Aquest pou càrstic va ser descobert per un grup d'espeleòlegs càntabres (CCES-ABRIGUS : cròniques d'exploració) el 2016 i es troba molt a prop de la torca del Tejón, que conté el pozo de los Pasiegos del qual, amb 346 metres de caiguda lliure, ostentava fins aleshores la marca de més profunditat a la península Ibèrica; el Gran Pozo MTDE, anomenat així en reconeixement a l'empresa de venda i disseny de material d'espeleologia que va ajudar a l'exploració, supera en gairebé 100 metres aquesta profunditat. Segons les classificacions internacionals, aquest pou entraria a la llista dels deu pous verticals més profunds del món. A més dintre de la categoria de veticalitat absoluta, depenentment de la font en trobem que el posicionen en segona posició mundial (font: Federación Castellano Manchega de Espeleología y Cañones) o d'altres que el posicionen en la 4a(Blog: diario de los sueños). El que sí que es segur es lo molt que impressionen els seus 436 m!!
Aquesta història começa aquest Maig, Carlos Maraver feia temps que li rondava pel cap anar-hi i no li va costar gens convencer a Vicent, Albeseta i altres companys de Barcelona, Madrid i Comunitat Valenciana. Van montar una activitat de 2 dies en el que un grup anava 1 dia i la deixava instal·lada i el dia següent hi anava l'altre i la desintal·lava. Com se nota el teamwork!! A més es va aprofitar per realitzar una ficha tècnica de l'equipament que trobem a la cavitat i el material necessari per dur a terme l'activitat.
Així, Carlos Maraver que va quedar instisfet baixant un sol cop, ha tornat a montar una sortida amb companys del seu club i companys de la seva zona i amb Marc i Xavi del Dinàmics de terres ebrenques. Mònica, Elio, Toni, Oscar, Marc, Xavi i Carlos
El divendres 23 fem camí cap a Cantàbria, i ens hospedem a l'Hostal de Coventosa, a Asón. El companys que venen de voltants de Barcelona hi arriben a les 11 de la nit i Marc i Xavi arrivem a les 3 del matí.... per a les 6 estar ja desperts per ezmorzar i parlar de l'estratègia. A les 7:30 arranquem i a les 8-8.15 estem al parquing.
L'aproximació són gairebé 1'5 km amb un desnivell de 235 metres. A nosaltres ens va costar al voltant de 45 minuts
Un cop a la boca del forat ens vestim i comencem a organitzar el material. Carlos, Oscar i Toni es carreguen tot el material i entren sobre les 10.30 a.m per instal·lar la cavitat. Xavi, Elio, Marc i Mònica ens quedem fora i donem un marge de 1h 45 per que no tingem que fer esperes.
Per dur a terme l'activitat hem necessitat:
- + de 600 metres de corda. Una corda curta de uns 15 metres per al primer pou de 8m. Ja a la vertical de 436m, per ordre vam posar 1 corda 200 metres (kordas fina 8'5mm), seguida de 4 cordes d'aproximadament 100 m, de 9mm cada una (1 de 110m, 1 de 105 m i 2 de 100m) també marca kordas. A cada canvi de corda, més o menys sobravenentre 5 i 15 metres de corda.
És el material amb què nosaltres hem realitzat el descens de manera segura, depenent dels mètodes d'instal·lació, la mida dels bucles, nusos, l'elecció d'ancoratges, etc, la cosa pot canviar. Tota persona que decideixi emprendre el descens haurà de valorar l'activitat i la fiabilitat de l'equipament que trobeu ja que l'estat pot variar.
Carlos va instal·lar tota la cavitat en 2h 45 minuts. Quan Marc, que anava per devant del segon grup, s'assomava a la vertical ja gairebé estaven tocant fondo. Baixar el pou ja instal·lat ens va costar 1 h 45 mes o menys.
A baix vam fer un bon mos, vam elaborar la estratègia de desintal·lació..... i cap amunt! Mareta meua la que mos esperava.
El pou es molt comodo de remontar, gairebé fas peu a la paret a tot el pou.
Els primers 300 m de corda els va desintal·lar Marc, dels quals 200m un cop ensacats els vam passar cap amunt per que Carlos i Oscar els pujessen. Un cop desintalats els 300 primers metres, Marc i Xavi es fan el relleu i segueix desintal·lant el rapitenc. Un cop arribem a cota - 50m , Oscar que ens estava esperant, fa el relleu amb Xavi i acaba de desintal·lar el pou. Desinstal·lar-lo ens va costar unes bones 5 hores.
A les 8 de la tarde estem tots fora de la cavitat, contents de que hagi anat tant bé. I també super contents del merda temps cantabro.... quin remei!
Per celebrar-ho ens menjem uns bons xuletons al Hostal Coventosa.
Un finde express per Cantàbria inolvidable!! Gràcies Carlos per organitzar aquesta pedazo aventura!!!!!<3
Us recomano també veure el documental 'Black hole' que va fer Pelut Wall (David Palmada) i Nofre (Ernesto Balaguer) en el que van sortir d'aquest forat en escalada artificial. 9 dies de muerte destrucción en este forat de l'aberno.
Benvolguts companys, no més que felicitaros per aquesta extraordinaria excursió per terres de Cantabria Per el vostre saber fer empàtia amb els demés membres de la expedició. Tan mateix significat el material de "Kordas" i els diferentes estris emprats en l'aventura. Rebeu t@s una forta abraçada d'un espeleòleg veterà i agrair os el aber compartit la vostra publicació. rafael.solanas@hotmail.com.
Bones companys! Tal i com estava programat al nostre calendari, aquest Novembre tocava sortida de Espeleologia! El destí que teniem al punt de mira era la Serra del Montsec, al terme d'Ager. Ens acompanyen uns companys de Caspe del Club de montaña Zalagarda. Al grup sóm Javi, Marc, Marina, Carlos, Oscar, Caro i Fernando Dissabte anem a visitar la Grallera del Corralot. Per visitar aquesta cavitat s'ha de fer una aproximació de 2'5km des del cotxe, així en un 40 minuts estem a la boca de la cavitat. Aquesta té dues entrades, així que decidim montar les dues. Javi instal·la l'entrada del pou de 35 metres i Marc el P.90. Tots baixem per aquest per disfrutar del rapel aèri que ens regala aquesta línea quan entra a la gran sala del Corralot. Amb una corda de 100 metres s'instal·la just, ajustant totes les combes dels fraccionaments. En un principi pareixia que no arribava però la punta tocava el terra. Tota equupada en cadenes de parabolts. Un cop tots a baix nem a vi...
Benvolguts companys, no més que felicitaros per aquesta extraordinaria excursió per terres de Cantabria
ResponEliminaPer el vostre saber fer empàtia amb els demés membres de la expedició.
Tan mateix significat el material de "Kordas" i els diferentes estris emprats en l'aventura.
Rebeu t@s una forta abraçada d'un espeleòleg veterà i agrair os el aber compartit la vostra publicació.
rafael.solanas@hotmail.com.