Portadeta

Portadeta

Avenc C.P.4

Aquest finde passat, els 'espeleoxulets' (Alba, Marc, Maria, Victor i Enric) ens vam reagrupar per tornar a iniciar l'activitat espeleològica. 

Després de meditar les possibles cavitats vam decidir-mos per fer el CP4.

El primer contratemps va aparèixer al primer pou, ja que ens vam deixar de instal·lar un speed, pero entre Maria i Marc amb paciencia ho vam poder arreglar. 

A continuació unes gateres fins una bifurcació, on ens vam desviar  a una saleta que no continua. Un cop retrocedit comencem a baixar pels pous estrets fins a una finestra, un dels passos més tècnics i molt xulo. 

Aquí per desgracia Enric va tenir que marxar i no va poder fer fons... compromisos familiars. 
A partir d'allí vam baixar per la via ràpida fins -100m. 

Després de fer un mos i recuperar forces.... Amuuuuuunt! Les noies que anaven les primeres van pujar ben rapidet, Marc que portava Macuto del menjar i l'aigua es va quedar enganxat a més d'un pas, sort de Victor que anava detras desinstal·lant i va tindre que pegar-li 2 patadetes per a que passes.   


Un cop a fora, Enric estava vigilant que les cabres no mos ataquessin... Ara que s'apropa confinament perimetral asta elles estan nervioses !!!


Un forat bonic i tècnic, perfecte per curtir-se i agafar confiança en pasos tècnics i estrets verticals.  

Tota la cavitat instal·lada i desinstal·lada per Victor. 


Marc Martinez

COVA DEL IAIO



Mola de Catí, Tortosa.

Història:

El 9 de març de 2019 membres del ECT (Espeleo Club Tortosa) mentre feien activitat a l’Avenc de la Barcina i gràcies a uns prismàtics, van localitzar un forat al cingle de la Mola de Catí.

Trobada a peu gràcies als prismàtics i a la comunicació amb telèfons mòbils, es va comprovar que la cavitat tenia continuació.

En diverses entrades membres del ECT i la UEC Tortosa van explorar la cavitat, després de forçar diverses estretors, van trobar sales de volums considerables i un recorregut prou digne.

Al mes d’abril Vicente Barraquet, va realitzar la topografia de tota la cavitat coneguda.

HISTòRIES D’EXPLORACIÓ:

LA COVA DEL IAIO – MOLA DE CATI – 09/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “EL PAS DE LA BALDANA” – 01/04/2019

LA COVA DEL IAIO – 2.0 – 30/03/2019

LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA – 06/04/2019

Situació:

La cavitat se situa baix la cinglera de la Mola de Catí, al municipi de Roquetes, Tarragona.

Per accedir s’ha d’agafar la pista que dóna la volta a la Mola per la part del Mascar fins a dalt (recomanable 4×4). Un cop dalt, la pista fa una S i després continua recta fins arribar a un clar de vegetació, què és on es deixa el vehicle.


Continuem a peu direcció sud per una pista poc marcada fins trobar algunes fites que marquen la baixada per la cinglera. Després de passar un petit pont de roca continuem a l’esquerra direcció Caro superant una ressalt de 6m amb ajuda de la vegetació. Seguint la sendera en direcció al cingle en pocs metres trobem l’entrada de la cavitat.

Descripció:

La cavitat, penjada a la cinglera de La Mola, es tracta d’una surgència fòssil situada per sobre d’altres cavitats conegudes actives.

Accedim per una gatera desobstruïda d’uns 8m de longitud que ens deixa a una sala on surten tres possibles continuacions. Dos d’elles, fòssils i que agafen direcció N i S, formen una circular, on es troben sales de volums més grans que acaben curtcircuitant per un tub de pressió a un pis superior. 

La continuació més evident és per la Galeria Mascarell, de sostre baix, en direcció SO, que ens porta fins a una sala amb un enfonsament. A través del Pas de la Baldana, una gatera amb fang, serpentejant, de reduïdes dimensions i d’uns 5m de longitud, accedim a una gran sala molt decorada, la Sala Fresca.

Seguint la mateixa direcció i superant diferents estretors trobem un petit meandre que connecta amb la Sala de les Estalagmites, una sala plena de formacions en forma de llapis, molt boniques i a la vegada molt fràgils. Cal prestar especial atenció i progressar per una gatera per la part inferior, per tal de no fer malbé la formació, un dels motius pels quals tota la cavitat està abalisada. 

Després d’aquesta bonica sala, continuem per una petita finestra penjada a 2m entre blocs i arribem a la Sala de la Colada, que com el seu nom indica una gran colada decora una de les seves parets i part del terra. Un petit forat rodó ens porta a les dos últimes sales, lloc on s’estan duent a terme els treballs d’exploració de la Sala del Dia Sense Llum.

Actualment els treballs d’exploració els duu a terme l’Espeleo Club Tortosa.

 Topografia:



Avenc dels Mamelots 25/08/19


AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019

Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc.
Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada.
L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai, han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports.
Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,  la marxa,....
En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo.
Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo, els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots.
La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc. 

Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a la paret. Es tracta d’un detector d’ultrasons per a ratpenats. Forma part del projecte SOS RATPENATS del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

El passamà penjat al sostre, ens porta a la capçalera del P.34 i d’aquí al fons de la Sala Gran. Un cop baix , iniciem les desgrimpades que ens porten fins a l’encreuament de la Via Shibi amb la Via SIRE.












Iniciem la pujada pel laberint de forats i foradets fins a la Sala del Castell i La Sala SIRE. Algun pas conflictiu està equipat amb cordes de nusos “quitamiedos”.










Tornem ràpid fins a la Sala Gran i iniciem l’ascens del pou, després de les comprovacions familiars sobre la col·locació del material personal. L’últim en pujar és Adolfo i li costa bastant... ens diu que li falta oxigen i li dóna culpa al detector d’ultrasons. Al final tindran culpa els rats penats i no els seus quilos de més.



Fotos Garba Jr 

Barranc de l'Embarronat 24/08/19

BARRANC DE L'EMBARRONAT -24/08/14-


Sortida familiar en un barranc perfecte per a l'iniciació. Inicialment instal·lat per l'ECT, ara els companys del Dinàmics han rematat la feina deixant-lo en òptimes condicions.











Sembla que les novíssimes generacions tenen ganes de tastar allò que tant han sentit parlar, i a natros ens cau la baba de veure´ls progressar i gaudir d'aquesta passió que, no neguem, alguns teniem adormida.







 











És el principi d'algo?? el temps ho dirà...

Fotos Longa

Cova del Iaio 06/04/2019


LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA - 06/04/2019  -
ADOLFO ALGUERÓ











Després de la sorpresa que ens dona Sarai amb el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre sales.
Les actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim mantenir  la intimitat de la cavitat però no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat.











L’accés a sales, que no tenen continuïtat, de moment no el modificarem i haurem d’abalisar un itinerari per no embrutar ni trencar formacions i sol amb colorit especialment blanc.
Aquest dissabte a causa de la hiperactivitat de l’equip de punta, tan sols estem Pedro i Adolfo. El dediquem a millorar l’accés a la primera sala nova, eixamplant el Pas de la Baldana que serà el de major tràfec de persones i material.


A les nostres reunions, no ens cansem de repetir que aquesta cavitat, sens dubte, és la que té  més formacions i més boniques del Port, per la seva quantitat, varietat i colors.
Pel bé de la natura, no l’hauríem de convertir en una cavitat escola i preservar-la per a espeleòlegs experts. Els reportatges fotogràfics que es poden aconseguir perdran tot valor si l’embrutem o trenquem.