LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” –
17/03/2019
L’eufòria
ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han
esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha
remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A
més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els
espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana.
Sense
anar més lluny, el dilluns passat, Enric,
Miquel i Víctor, comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet, aconsegueixen desobstruir el pas superior
comunicant amb la sala.
Aquest
diumenge, Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou
tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub
molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on
iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com
sempre, tot i que tenim un oferiment de Vicent
de realitzar-la en mètodes nous i 3D, per descomptat no li direm que no.
Sortim
aviat perquè Adolfo, volent
aprofitar sabates velles “aspalar”, s’ha quedat descalcet com el “Niño Jesus”.
El
nostre nou espònsor; ZOTAL ens
proveeix de material per matar les puces que diuen que n’hi ha a la boca. Però
els sentiments animalistes ens consciencien de no fumigar a perill de matar de
fàstics fins i tot les cabres.
Possiblement
les picors que hem tingut tots aquests dies, eren per culpa de la invasió de “processionària”, o per falta d’higiene.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada