LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIΓ?” –
17/03/2019
L’eufΓ²ria
ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressiΓ³ bufador, s’han
esvaΓ―t. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha
remenat prou, perΓ² no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A
mΓ©s a mΓ©s de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els
espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes mΓ©s entre setmana.
Sense
anar mΓ©s lluny, el dilluns passat, Enric,
Miquel i VΓctor, comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet, aconsegueixen desobstruir el pas superior
comunicant amb la sala.
Aquest
diumenge, Enric, VΓctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfΓcie, tornem a la cova. Revisem de nou
tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucciΓ³. Tan sols un nou tub
molt concrecionat perΓ² massa proper a la boca ens crida l’atenciΓ³. Γs aquΓ on
iniciem el treball i ens durarΓ alguna jornada. La topo, queda pendent com
sempre, tot i que tenim un oferiment de Vicent
de realitzar-la en mètodes nous i 3D, per descomptat no li direm que no.
Sortim
aviat perquè Adolfo, volent
aprofitar sabates velles “aspalar”, s’ha quedat descalcet com el “NiΓ±o Jesus”.
El
nostre nou espΓ²nsor; ZOTAL ens
proveeix de material per matar les puces que diuen que n’hi ha a la boca. PerΓ²
els sentiments animalistes ens consciencien de no fumigar a perill de matar de
fΓ stics fins i tot les cabres.
Possiblement
les picors que hem tingut tots aquests dies, eren per culpa de la invasiΓ³ de “processionΓ ria”, o per falta d’higiene.


Comentaris
Publica un comentari a l'entrada