AVENC DE LA BARCINA (2) -DIA DE LA
MARMOTA- 03/03/2019
Igual
que a la peli “El dia de la Marmota”,
repetim trobar-nos als Pous de la Neu, repetim el tallat i els mateixos acudits, també repetim forat.
Aquest cop Adolfo, sol de nou, amb
tres E.X-: Enric, Víctor i Ferran,
tornem a l‘Avenc de la Barcina.
El
pou d’entrada el davallem sense cap problema tan sols amb la presència d’unes quantes
“Meta Minardi” de talla XXL i que a
més d’un li causen urticàries.
Com
portem espeleos acabats de titular al curs de UEC, al segon pou fem canvi
d’instal·ladors. Ara va de primer Enric
i amb corda de 9 mm. La capçalera ben instal·lada ens porta, amb un llarg de 25
m, fins a l’últim fraccionament a -5 m. del fons. Aquí apareix el primer
problema, Enric diu que té el nus de
final de corda fent topall el davallador i no pot arribar a baix.
Sort
que des del primer dia, el que els hi hem repetit incansablement és la importància
de realitzar sempre un nus “rabo de
tossino” a 1 m. del final de la corda. Ara hem comprovat per a què serveix.
El
marcatge de les cordes és una tasca més important del que sembla. Possiblement
aquesta corda marcada com a 40m., era tan sols un 37m i havia d’haver-se marcat
com a 30m.
Ajustant
totes les corbates i combes de la capçalera, aconseguim deixar la corda just a
1m. del fons i davallar així tots el pou.
Avui
baixem fins cota -115 m.f. pel laberint de passos, pouets i desgrimpades.
Deixem
el pas estret de Carlos a -150 m.f. per
a quan els xiquets estiguin més preparats. El pas també es diu: “Adolfo tu no”.
Sortim
rapidets, fen fotos a les aranyes i desequipant.
Un
cop a fora, nova lliçó pràctica de prospecció amb prismàtics. Això ens ho
ensenya Enric... i potser tenim
“sorpresita”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada