Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019

Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc.

Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada.

L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai, han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports.

Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,  la marxa,....

En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo.

Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo, els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots.

La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc. 

Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a la paret. Es tracta d’un detector d’ultrasons per a ratpenats. Forma part del projecte SOS RATPENATS del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

El passamà penjat al sostre, ens porta a la capçalera del P.34 i d’aquí al fons de la Sala Gran. Un cop baix , iniciem les desgrimpades que ens porten fins a l’encreuament de la Via Shibi amb la Via SIRE.

Iniciem la pujada pel laberint de forats i foradets fins a la Sala del Castell i La Sala SIRE. Algun pas conflictiu està equipat amb cordes de nusos “quitamiedos”.

Tornem ràpid fins a la Sala Gran i iniciem l’ascens del pou, després de les comprovacions familiars sobre la col·locació del material personal. L’últim en pujar és Adolfo i li costa bastant... ens diu que li falta oxigen i li dóna culpa al detector d’ultrasons. Al final tindran culpa els rats penats i no els seus quilos de més.

Fotos Garba Jr