Avenc de la Crisi- Exploració Gran Diaclassa

Durant aquesta any passat, una de les nostres exploracions actives al Parc Natural dels Ports ha estat revisar i escalar la Gran diaclassa que s'accedeix a cota - 80m desde el pou -115m de l'avenc de la Crisi. Amb aquesta entrada us explicarem cronologicament els treballs realitzats a aquesta punta. Ha constat d'unes 4 entrades  entre treballs de reacondicionament de la ruta a la diaclassa i l'escalada d'aquesta en la que s'han escalat al voltant de 70 metres. 

Les tasques realitzades han resultat especialment interessants, ja que, es va plantejar la possibilitat real d’arribar a l’exterior. Aquesta hipòtesi es basava en diversos indicis observats durant l’ascens, com la presència de ratpenats i petits insectes en aquella zona de la cavitat, apartada de l'actual entrada a aquest avenc. A més, la cota a la qual s’ha anat avançant al llarg de l’exploració reforçava aquesta idea, fent pensar que una connexió amb l’exterior era possible.

A finals de 2024 es va fer una primera entrada Raw i Marc per ubicar l'accés a la diaclassa desde el P-155. Després de barruntar molta estona no es va acabar d'ubicar l'accés ja que per arribar segons fonts veteranes es va tenir que asegurar un pàs prou exposada. A pesar de trobar l'antic spit d'on s'asseguraven no es va poder localitzar.

Al gener de 2025 es torna a intentar amb Pau, Joanna i Marc aquest cop ubicant el pas per on s'accedeix a la galeria ascendent fins a la gran diaclasssa. S'equipa una linia de seguretat amb multimontis ja que la grimpada fins aquesta galeria es bastant exposat i la deixem en fixe per a futures incursions. Seguim ascendint per la galeria fins després d'un pas estret accedir a la Diaclassa. El primer tram de la diaclassa la pujem en contraposició però decidim deixar una linia de progressió per pujar i baixar més rapid i segurs. 

A finals de 2025, tornem en Pau i en Marc a seguir amb l’escalada. Anem un cap de setmana en què el divendres a la tarda deixem el pou de 115 instal·lat fins a l’accés de la diaclassa i el dissabte anem a primera hora per intentar aprofitar al màxim el dia. Després d’una jornada d’unes 4 o 5 hores escalant, Pau escalant i Marc assegurant,  aconsegueix pujar fins pràcticament a dalt de tot de la diaclassa, havent escalat fàcilment uns 30 metres en una única jornada. En aquest punt ens trobem en una petita repisa en què s’evidencien clarament dues continuacions: una ximeneia a sobre nostre, que sembla que puja menys metres, i una segona amb més volum, que sembla que tingui més continuïtat en sentit diagonal. El mateix dia podem descartar la primera de les incògnites. Després d’una escalada d’uns deu metres d s’evidencia que la xemeneia es tanca i baixem en recuperable fins a la repisa. Montem capçalera per continuar el pròxim dia. 

Ja per acabar la feina aquest febrer de 2026,  Pau i Marc tornem amb la intenció d’enllestir l’escalada i veure si la diàclasi tenia una continuació real, si permetia una sortida a l’exterior o si, simplement, acabava tancant. Desde la repisa comencem a escalar i després d’uns 15 metres d’ascens, arribem a un punt on la xemeneia s’estreny notablement, amb un pas molt selectiu. Pau pot passar després de pegarli 4 martillasos a una punta de roca però a Marc li falten unes quantes sessions de spinning per poder passar... 

Ens troben a una petita sala d’uns 2 × 2 x 3 metres on no s’observa cap continuació evident ni corrent d’aire. És una llàstima, ja que per la cota assolida semblava probable que poguessin estar relativament a prop de l’exterior, i així l'hem batejat... El Xasco!. Així es comença a descendir muntant instal·lacions recuperables i intentant retirar el màxim de material posible per no haver de deixar-lo a la cavitat. 

Per acabar la feina s'ha afegit a la topografia general de la cavitat aquesta part nova explorada, afegint 70 metres nous. 

I fins aquí aquesta exploració de l'avenc de la Crisi! Una incògnita més tancada a un dels avencs més important del massís. Encara queden coses per revisar així que properament us anirem explicant més coses d'aquest forat.

Salut i corda!!