LA COVA DEL IAIO – 2.0 –
30/03/2019
ENRIC MASCARELL
Aquest cap de setmana pareixia
tranquil, Enric, Vicent i Sarai es disposaven a passar un matí topografiant la
part ja coneguda de la cova. Al principi tot pareixia normal, Vicent prepara la
tablet, la brúixola... Sarai es menja el bocata...fins que entrem. Continuem
prenent mides i fent fotografies, com sempre, comentant possibles
continuacions.
Al cap d'una hora més o menys, Sarai
ja comença a cansar-se d'estar parada i va a donar una volta per la resta de la
cavitat. De cop pregunta si havíem mirat un foradet que semblava continuar a l'última,
era una de les incògnites que encara teníem. No s'ho pensa dues vegades i
entra. Passen 30 segons i comença a cridar que allí dins hi havia més sales. Vicent
deixa la topo i ve cap allí. Sarai ja estava dintre dient que allò era
espectacular, que hi havia molta formació, que era molt gran, que encara
continuava!!!
Jo, Enric, ràpid entro darrere d'ella
per la gatera estretíssima i de seguida confirmo el que deia Sarai. Quina sala!
Quan entra Vicent l'emoció ens envaeix, comencem a passar sales i més sales
fins que arribem a una que ja no continua, però l'emoció no s'acaba. De tornada
cap a la primera sala, amb més tranquil·litat ja anem fent alguna foto de la
gran quantitat de formacions.
Sarai troba una altra gatera a la
primera sala que pareix que va cap avall. Es feia tard i vam començar a sortir.
L'equip d'avui érem prou escanyolits però el pròxim dia quan vinguin els
veterans... hauran de preparar els martells!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada