LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA -
06/04/2019 -
ADOLFO ALGUERÓ
Després
de la sorpresa que ens dona Sarai amb
el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu
nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples
exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de
l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries
i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre
sales.
Les
actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi
més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus
petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim
mantenir la intimitat de la cavitat però
no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la
seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat.
L’accés
a sales, que no tenen continuïtat, de moment no el modificarem i haurem d’abalisar
un itinerari per no embrutar ni trencar formacions i sol amb colorit
especialment blanc.
Aquest
dissabte a causa de la hiperactivitat de l’equip de punta, tan sols estem Pedro i Adolfo. El dediquem a millorar
l’accés a la primera sala nova, eixamplant el Pas de la Baldana que
serà el de major tràfec de persones i material.
A
les nostres reunions, no ens cansem de repetir que aquesta cavitat, sens dubte,
és la que té més formacions i més
boniques del Port, per la seva quantitat, varietat i colors.
Pel
bé de la natura, no l’hauríem de
convertir en una cavitat escola i preservar-la per a espeleòlegs experts.
Els reportatges fotogràfics que es poden aconseguir perdran tot valor si
l’embrutem o trenquem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario