Cova del Iaio 06/04/2019

LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA - 06/04/2019 -

ADOLFO ALGUERÓ

Després de la sorpresa que ens dona Sarai amb el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre sales.

Les actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim mantenir la intimitat de la cavitat però no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat.

L’accés a sales, que no tenen continuïtat, de moment no el modificarem i haurem d’abalisar un itinerari per no embrutar ni trencar formacions i sol amb colorit especialment blanc.

Aquest dissabte a causa de la hiperactivitat de l’equip de punta, tan sols estem Pedro i Adolfo. El dediquem a millorar l’accés a la primera sala nova, eixamplant el Pas de la Baldana que serà el de major tràfec de persones i material.

A les nostres reunions, no ens cansem de repetir que aquesta cavitat, sens dubte, és la que té més formacions i més boniques del Port, per la seva quantitat, varietat i colors.

Pel bé de la natura, no l’hauríem de convertir en una cavitat escola i preservar-la per a espeleòlegs experts. Els reportatges fotogràfics que es poden aconseguir perdran tot valor si l’embrutem o trenquem.

Fotos Adolfo

Fotos Ferran

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor, la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc. Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a

AVENC CP7

Bones companys/es, Ja fa anys que es van deixar els treballs ''als CPs'' pels nostres veterans. El concepte CP neix al 1985 amb el descobriment del CP.1 i el CP.3. Amb aquestes troballes van seguir les prospeccions per la zona més alta buscant possibles connexions amb aquests. La tercera d'aquestes importants troballes va ser el CP.7, que es va explorar al mateix temps que el CP.4 i el CP.6 durant l'any 1987. Potser és la més remota de les 3, ja que l'aproximació i retorn és més intens i també és la que esta més allunyada del parquing. Aquesta es va acabar de topografiar l'octubre del 1987. L’any 2023 ha estat un any en el que s'ha treballat molt a la zona dels CPs, sobretot a la part alta. S'ha realitzat una ficha tècnica actualitzada del CP-4, s'ha seguit amb el reequipament i exploració del CP-6, s'han realitzat noves prospeccions i s'han realitzat desobstruccions a alguna que altra troballa interesant... i finalment s’ha reeq

𝐄𝐒𝐏𝐄𝐋𝐄𝐎 𝐂𝐋𝐔𝐁 𝐓𝐎𝐑𝐓𝐎𝐒𝐀

Cercar en aquest blog