Passa al contingut principal

Travessies a Cantàbria! Escapada de Setmana Santa.

Ha tardat en arribar, però aquí tenim la crònica de les travessies de setmana santa. Aprofitant que els nostres companys del grup d'exploració Vallina van organitzar una 'mini-campanya' amb una entrada forta d'unes 15 persones, els ''pollitos'' vam organitzar una sortida per fer travesses d'iniciació per  començar a agafar autonomia espeleològica. Els ''pollitos'' en algun moment han de madurar a galls i gallines!!

El grup de travesses va ser prou numerós i de diferents grups espeleològics. Per un cantó Xavi del Espeleo Club Dinàmics; Anna, Victoria i Isma de la UEC Tortosa; Diego, Sergio i Mindaguas del Club GEME de Madrid i finalment de l'Espeleo Club Tortosa Alicia, Marc, Víctor, Jordi i Mar. 

Les travesses programades per als 3 dies d'activitat són: Narizón-Palomas, Tonio- Cañuela i finalment Cuivo-Mortero. 

Així 14 de Abril posem camí cap a Cantàbria! I després de 7 llarges hores de cotxe ens plantem al alberg del restaurant de Coventosa a Asón. 


Allí ens trobem amb els companys i comencem a fer els preparatius per les activitats que ens esperen els pròxims dies. 

La majoria de les fonts d'on s'ha extret la informació i descripció de les travesses ha estat a través del blog del Club Viana. Allí podem trobar, descripció, topografia, noticies, tracks d'accés a les cavitats... de la majoria de les travesses de Cantàbria. Una font molt fiable i completa. 

DIA 1: NARIZÓN- PALOMAS

Ja amb tot preaprat i moltes ganes, ens disposem a fer la primera de les travessies. Un cop al parquing ens organitzem en 2 grups per agilitzar l'activitat i organitzar la feina, ja que som 12 persones!


El primer grup marxa a la boca de Narizon per començar a fer la travessia i el 2on grup instal·la la Torca Palomas. La sortida per Torca palomas és la única part de la travessia que no està equipada en fixe i per poder sortir d'aquesta s'ha dinsta·lar el pou de 30 m abans de realitzar la travessia. Es necessita una corda de 40-50 metres i 4-5 mosquetons.  

               

Podeu descargar la descripció  aquí

És una travessa molt xula, sense cap dificultat, ben senyalitzada i ens permetrà visualitzar gran varietat de espeleotemes. A la part de Narizón ens trobem galeries amb molta formació que ens obliga a fer fotogràfies a gairbé tots aquets preciosos racons. Entre ells trobem la galeria de la esperanza i la joyeria. La joyeria està fora del recorregut de la travessia però val molt la pena desviar-se uns 15-20 minuts per anar a veure aquesta joia de formacions blanques excentriques. 
               
GALERIA DE LA ESPERANZA


LA JOYERIA 

Finalment conectem amb Torca Palomas pel pou de la unió, passarem per la galeria del oso sudoroso i després punxarem el riu actiu de la cavitat. Cada cop que avancem s'olora amb més intensitat l'exterior. Arribem a la base del P30 i sortim tots sans i estalvis a l'exterior, amb ganes de tornar al alberge i fer unes cerveses de celebració. 

DIA 2: TONIO- CAÑUELA

El segon dia ens disposem a fer una de les travessies més conegudes, i que també tenim més ganes de fer! entrant per Tonio i surtint per Cueva Cañuela. 

Powered by Wikiloc
Deixem un dels cotxes al parquing de Cañuela i pujem fent combinació de cotxes a l'aparcament de Tonio. Allí ens canviem i fem com el dia anterior 2 grups. El primers marxen i en 20-30 minuts l'altre grup. 
Un cop a la boca de la travessia ens trobem amb un gran problema, hi han altres grups esperant per entrar, a més d'un grup d'una empresa que ja dintre la cavitat, esta fent tap (els clients que portava era la segona activitat espleològica que realitzaven.)
En este panorama, veiem que ens podia costar moltes hores realitzar l'activitat. Així, amb l'altre grup que es trobava esperant per entrar, ens posem d'acord per compenetrar-mos i realitzar el descens pels pous de forma conjunta. Decidim que a mesura que anessem baixant, equiparem tots els pous en fixe i l'ultim grup ho desinstalarà tot i baixarà totes les cordes. Assignem un ordre d'entrada i qui equiparà el que, i així comencem l'activitat. 

Podeu descargar la descripció de l'activitat aquí. Amb 3 cordes de 40 metres es podria realitzar tota l'activitat en recuperable si no l'hagèssim instal·lat com vam acordar amb l'altre grup.
Comencem a descendir, Tonio es tracta d'una successió de pous bastant impressionants i molt divertits. El primer pou gran, p48 és una passada, impressiona bastant. 

Allí pendulem per una corda en fixe i ens adentrem a la diaclassa vertical. 
Aquesta diaclassa es tant estreta que haurem de instal·lar-mos el Stop a la vaga curta i en tipus C, ja que no podrem progressar si utilitzem elements autobloquejants. Aquesta zona posa a prova als més novatos del grup, pasos de nusos a mitan rapel, canvis de sentit, stop en tipus C... inclús als no tant novatos... tot i així tots podem progressar sense cap problema i avançar cap a baix. A pesar de donar marge al grup que estava fent tap, a la mitat dels pous, just abans del pou de 55, ens toca esperar gairebé 1 hora. El pou de 55 és l'altre dels grans pous que et fan al·lucinar. A partir d'allí baixem els últims pous fins al meandro de la borrasca, bufa un aire allí! Aquí trobem el  P20 volat que connecta amb Cueva Cañuela per la Sala Olivier Guillaume, actualment la 2a sala més gran de la península ibèrica. Tot un espectacle aquest pou que surt del sostre de la sala. 



Allí ens esperem a que baixi tothom i aprofitem per fer un mos. 

Un cop hem recuperat tot el material i estem tots llestos arranquem pels grans volums de la cavitat cap a la boca de Cova Cañuela. a mesura que avancem ens trobem amb la sala del 10 d'agost, la sala del vivac, la galeria Bulevar, l'impressionant passamans de surtida de cueva Cañuela, galeria d'Entrada.... Tot un especatcle de grans volums, formacions i espleotemes. 
Així despres de gairebé 7 hores ens plantem a la boca de Cañuela. Ens va encantar la travessia però tantes esperes ens vam maxacar un poc a tots tant física com mentalment, aixi que queda pendent repetir-la amb condicions més favorables. 

DIA 3: CUIVO-MORTERO Y COVENTOSA 

L'últim dia després del dur 2on dia, ens dividim en 2 grups: Xavi, Marc, Alicia, Jordi i Victor ens en anem a la Gándara per fer la travessia entrant per Cuivo i surtint pel Mortero de Astrana. Per l'altre cantó Mar, Diego, Sergio, Anna i Victoria van a Coventosa per fer una volta per la part inferior del sistema. 

Cuivo-Mortero (Xavi, Marc, Alicia, Jordi i Victor )
Podeu trobar la descripció de la travessa aquí
Com la travessia es acuàtica, necessitem portar neopré baix del mono de cordura. Necessitarem una corda 40 m per al rapel més llarg i 2 cordes més que sumin aquests 40 per als pous més petits i per recuperar. També abans d'anar cap a Cuivo, s'ha d'instal·lar la sortida del mortero en fixe, sinó no podriem sortir! Tot i així ja estava instal·lat, així que aquest pas ens el vam poder saltar.  Una corda de 40 m amb 3 anclatges és el que necessitariem per instal·lar la part arrampada i una de 50 si volem fer el volat, tot i que no ho recomanem perque hi han moltes puces...
Com es tradició entre el grup de jaimitos, algun dia ha d'haver una jaimitada. Un dels jaimitos es va deixar el neopré al alberg... així que torna cap allí. Però bé, un cop tot llestos i amb tot el material a l'esquena, comencem a caminar cap a l'entrada de la travessa. 
Powered by Wikiloc
Un cop a la boca, ens posem els neoprenos, monos i equip de progressió i comencem l'aventura.

La travessa és molt acuàtica i la progressió es gairebé en tota la seva totalitat per meandres actius. 
Podem diferenciar la travessia en 4 parts. La primera, des de la bova de Cuivo descendim el P13 i arribem a la Sala de Cuivo. Allí ens trobem amb una preciosa salamandra! Apartir d'aquí  progressem per un meandre fóssil fins que trobem el rio Cubieja. El més bonic en diferència d'aquesta part és el meandre del Caramelo. 
Arribem al meandre del Spa i aquí comença la segona part, també coneguda com la part més enfangada de la travessia. Es tracta d'un antic meandre del riu, es podria dir que és fóssil, però tindrem bastant de contacte amb aigua enfangada que poc a poc ens anirà canviant l'aspecte net dels monos a un color marró clar. Aquesta part és super disfrutona. Un cop a la Sala de la Lavadora, tornem a prendre contacte amb el riu actiu per un  meandre bastant estret. Seguim progressant per aquest on poc a poc s'anira enxamplant pel meandre de Falopio fins que arribem a les 3era part de la travessa, els pous que ens descendiran fins a l'impressionant Sala del Arco. 
Despres de fer un mosset arranquem la última part de la travessia pel preciós meandre de la confluencia. És increible com esta excavat aquest meandre... fins arribar a la Confluencia, on começarem a remontar el rio Lelorna fins a la Sala de la Cascada.
Aquí abandonem l'aigua i els cursos actius i comencem a remontar cap a l'increible Mortero d'Astrana. 
Sense paraules a partir d'aquí les fotografies ho expliquen tot.... 
La pujada fins el cotxe es fa un pel dura després de tota l'activitat però sense dubte una travessia super divertida i bonica. Ens va costar sobre les 5 hores realitzar-la tota. 

COVENTOSA(Mar, Diego, Sergio, Anna i Victoria)
Com que els companys de madrid tenien que marxar d'hora despres de dinar, Diego va proposar de fer una petita travessia per Coventosa. Així l'altre grup va aprofitar el dia prop de l'alberg!
Així vam entrar per la boca de Coventosa anant en busca del agujero soplardor, per anar a parar a un  pou de 50m en volat. Aterrem a una gran rampa que ens dona accés a la sala dels Macarroni. Allí ens vam parar a fer fotos, el lloc era brutal!
Tornem a la rampa de la base del P50 i seguir baixant fins al riu. Allí ens trobem una successió de cordes en fixe per sortejar la zona freàtica. 
Un cop al riu arribem als Gours, un altre dels llocs de parada obligatòria!

Aquí ja seguim el camí normal de la travessia, per tot el canyon i la sala de los fantasmas on vam parar també a fer fotos i fer una mica el mec... jejej 
Finalment sortim per la rampa d'entrada que vam deixar instal·lada abans de començar l'activitat. Recollim la corda del P50 i la de la rampa i tornem cap a l'alberg! En total unes 3h30-4 d'activitat. 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A la tarde nit, ja tots al restaurant Coventosa, ens reuinim amb els companys que just surten d'explorar de Vallina i ens expliquen totes les batalletes que han tingut per dintre de Vallina. 
A la nit, sopar de germanor amb moltes rises i anècdotes noves per explicar! 

Uns dies que recordarem en molt de carinyo, noves amistats, creixement personal... amb ganes de repetir una altra escapada per fer més travesses, hi tornarem! 

GRÀCIES A TOTS PER HABER-HO FET POSSIBLE!
<3








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,   la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc.  Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a

AVENC CP7

  Bones companys/es,  Ja fa anys que es van deixar els treballs ''als CPs'' pels nostres veterans. El concepte CP neix al 1985 amb el descobriment del CP.1 i el CP.3. Amb aquestes troballes van seguir les prospeccions per la zona més alta buscant possibles connexions amb aquests.  La tercera d'aquestes importants troballes va ser el CP.7, que es va explorar al mateix temps que el CP.4 i el CP.6 durant l'any 1987. Potser és la més remota de les 3, ja que l'aproximació i retorn és més intens i també és la que esta més allunyada del parquing. Aquesta es va acabar de topografiar l'octubre del 1987. L’any 2023 ha estat un any en el que s'ha treballat molt a la zona dels CPs, sobretot a la part alta. S'ha realitzat una ficha tècnica actualitzada del CP-4, s'ha seguit amb el reequipament i exploració del CP-6, s'han realitzat noves prospeccions i s'han realitzat desobstruccions a alguna que altra troballa interesant... i finalment s’ha reeq

Calendari 2024!