Passa al contingut principal

Surtida al Parc Natural de los Valles Occidentales-Valle de Hecho

Divendres, dia 20 de Maig, Sarai, Vicent i Marc ens escapem als Pirineus Aragonesos amb Rober i Ivet per visitar el Parc Natural de los Valles Occidentales. 
Així divendres carreguem tot a la furgo i fem camí cap al Valle de Hecho, al Refugio de Pescadores on mos trobem amb els nostres companys i on pasarem la nit. 
Dissabte matinem i ens desplacem al Refugi de la Selva de Oza on começarem una excurció que ens permetrà veure alguns dels paratges únics d'aquesta part del pirineu. 

Powered by Wikiloc
Comencem la ruta a la espectacular Selva de Oza, una preciosa massa forestal de fagedes i avets.
Els primers km de la ruta és on es concentren la majoria del desnivell.
En 6'4 km remuntem 1200 metres, i després de 3 hores coronem el Castillo d'Acher. El sender es molt clar i esta perfectament senyalitzat amb cartells, sol hi ha una petita grimpadeta per pujar a la collada del Castillo d'Acher que es fà sense cap inconvenient. 
Després d'una bona menjada, baixem  reprènent el mateix camí fins a unes pedres grans on agafarem el sender que va cap a l'esquerra. Aquest tram de la ruta és el més espectacular, hi ha un contrast de colors increible, entre el roig del terra, el verd de la gespa i el blanc dels nevers. Pareix que estiguem a un altre planeta. 
Atravessant aquest indret únic, remuntem al Puerto de Acherd on começarem el descens a Aguas Tuertas. Aquest tram no hi ha un sender clar, però no hi ha pèrdua.


Una vegada a la Vall trobem una sendereta que va per l'esquerra. Sol cal veure les fotografies per veure lo bonica que és aquesta vall. També aprofitem per refrescar-mos i fer un bany al riu. 
Arribem a un petit refugi i comencem a baixar per la carretera de Aguas Tuertas. Recomanem que es fagi combinació de cotxes deixant un cotxe al camping de la selva de Oza i l'altre a Guarrinza, que és fins on es pot pujar amb cotxe.L'últim tram de la ruta són 10 km pista que s'acaben fent prou pesats. 
Un cop al cotxe ho celebrem amb unes bones cerveses i tornem al Refugi de Pescadors. 

El dia següent ens proposem anar a fer un dels barrancs de la zona. Barallant les diferents opcions decidim fer el Barranco de Siresa. És un barranc d'iniciació , sense dificultats tècniques, molt obert  i amb un accés i retorn senzills. 
Powered by Wikiloc
És un barranc molt atractiu excavat en flysch.  El vam poder agafar en un caudal molt disfrutón on vam poder fer molts de saltos i algun que atre tobogan. Amb 2 cordes de 20 metres és pot realitzar sense cap inconvenient.
Deixem el cotxe i ja un cop al barranc ens posem els neoprès i comencem el descens. Aquí ja podem contemplar les màgiques formes del flysh.
 Després de dos desgrimpades fàcils, arriba el primer ràpel és d'uns 15m. Comença l'aventura. 

Després de 1h 30 de barranc alternant salts i rapels arribem al últim ràpel de 17 m on després de 10 minuts trobem el retorn a uns metres d'una tuberia que creua el Barranc. En 5 ' ja hi som al cotxe. 

Després d'un bon dinar al poble de Hecho, ens despedim de Rober i Ivet i ens en tornem cap a casa.
Un fi de setmana ple de rises i indrets espectaculars. Hi tornarèm!

''Y con esto echo el Valle de Hecho ya estaria echo'' 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CALENDARI 2026!

 

La Cova del Iaio 09/03/19

LA COVA DEL IAIO - MOLA DE CATI – 09/03/2019 Localitzar un forat amb prismàtics a 1,5 km. de distància és casualitat, trobar-lo després és complica i si a més continua, això ja és una passada. Els espeleoxulets, Miquel, Víctor, Enric i la seva companya , ho han deixat demostrat. Les noves tecnologies han arribat també a la prospecció espeleològica. La Cova del IAIO és com l’han batejada a falta de nom conegut. El Iaio és qui els hi va regalar els binocles. La cavitat, penjada a la cinglera de La Mola , es tracta d’una surgència fòssil ben situada per sobre d’altres actives. Després de diverses exploracions i sondejos pels descobridors, el passat dissabte, els E.X: Miquel, Víctor, Enric, Ferran i Ricard i Pedro i Adolfo , carregats de ferramentes i el pica-pica Bosch, ens presentem a la cinglera que amb un ràpel de 10 m., ens deixa a la mateixa boca. Un forat completament rodó, de 2 m. de diàmetre, ens porta al primer pas estret. Els escanyolits, és a dir,...

TROBADA MONT-RAL

TROBADA: MONITORS/INSTRUCTORS ECE– MONT-RAL – 17/09/2016   Una sensació estranya ens anava envoltant a Carlos I Adolfo a mesura que ens apropàvem al Refugi Musté-Recasens de Mont-ral. Ens anàvem a trobar dotze generacions de Monitors i Instructors del Departament Tècnic de l’Escola Catalana d’Espeleologia , del període 1974-1986. El lloc, emblemàtic per a nosaltres, havia estat el punt de trobada de quantitat de reunions, seminaris tècnics i jornades d’unificació de criteris. Vàrem aconseguir reunir-nos casi quaranta tècnics. Aquest equip de gent, vam haver de realitzar una gran tasca d’investigació i divulgació de la tècnica espeleològica encara vigent. La condició de Monitor o Instructor, no es perd mai, segons paraules d’en Pau Pérez uns dels promotors de la reunió i co-fundador de l’ECE , expresident de FCE i de FEE. La transició de l’escala al “sol corda”, els ancoratges artificials i les tècniques d’auto socors i socors, la unificació de criteris...