El passat dimecres dia 9 de febrer, els dos Maxi Jaimitos,
Víctor i Marc vam anar a prospeccionar un
forat situat a la Vall del Regatxol,
al Mas de Barberans que, a primera vista era de boca molt gran.
Marc la setmana passada la va veure de lluny fent una ruta per la mateixa vall
en sa mare, i l'ansia mos ha pogut! Vam buscar informació i
preguntar a veus veteranes com la de ''Chals''
Martínez. Finalment, a través de les diferents fonts, vam arribar a la
conclusió que sí que estava documentat al catàleg espeleològic com la
cavitat nº252: Cova del Barranc
de Crots, però tot i això, sense
cap tipus d'informació i
inexplorada. Carlos amb col·laboració d'altres espeleòlegs és qui l'ha va situar al catàleg i qui la va
visualitzar en el seu moment i visitar (sense cap tipus d'il·luminació ni material
espeleològic). Ens va confirmar que estava pendent d'explorar. Toma que
toma!!
Posteriorment a l’exploració i documentació de la cavitat hem descobert
que també es coneguda com “Forat de la Faixa de Roca Roja”, al ICGC el forat es
trova just a sobre la La Faixa de Roca Roja, sota les Falconeres. Així que el topònim adecuat i
definitiu és aquest
Vam sortir de Tortosa a les 8 del matí ( i estos 2
matinen??), amb els petates carregats
cap al Barranc de Carroveres. Un cop
aparcat el cotxe comencem a remuntar en
busca del forat. Vam calcular un trajecte de dues hores on finalment ho
vam retallar en 1h 30. Tota la
sendera està marcada en línies roges, fins a la barrancada que haurem de
pujar camp a través i on cada vegada es posa més vertical. Finalment, arribem a
una paret de 30 m arrampada, on en una
mica de cura es pot grimpar sense problemes. Ja hem arribat!!
Les dimensions de la boca tal com havíem vist de baix, són prou
grans: 15x4mVam parar a esmorzar i a
beure MOLTA aigua, Marc el trailrunner del
club portava un ritme alegre... i Víctor va donar el millor de si per
seguir-lo. Un cop fet el descans comencem a investigar la zona i a explorar-la.
La cavitat té un recorregut de 20 m i es tracta d'un derrumbament. Les lloses del terra formen un caos
de blocs per on es pot colar per diferents llocs. Al fons de la cova podem
trobar un parell de formacions.
Vam estar buscant una continuació de manera insistent, però no vam trobar res. Boca gran, cova petita. Tot i això, al estar penjada de la paret i a la part alta de la serra (sobre uns 950 m) les vistes des de la boca són un espectacle.
Un cop acceptat que no havia molt més a fer, els dos Jaimitos vam plegar els bàrtuls i comencem a baixar la paret. Es pot baixar desgrimpan, però és bastant exposat. Marc que de vegades fa les coses bé, portava 30 metres de corda de 8mm. Rodejant una carrasca i amb dos ràpels baixant a ‘la española’ ens situem baix la paret. Com ja sabem que costa avall la mer... corre, mos va costar la meitat del temps baixar.
En definitiva, la cavitat no té molt més interés, la boca té unes bones dimensions i el trajecte fins la cavitat és molt guapo, l'entorn és molt salvatge i els paisatges tot un espectacle.
Podeu trovar més informació de la cavitat al Espeleoíndex.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada