Forat de la Faixa de Roca Roja

El passat dimecres dia 9 de febrer, els dos Maxi Jaimitos, Víctor i Marc vam anar a prospeccionar un forat situat a la Vall del Regatxol, al Mas de Barberans que, a primera vista era de boca molt gran.

Marc la setmana passada la va veure de lluny fent una ruta per la mateixa vall en sa mare, i l'ansia mos ha pogut! Vam buscar informació i preguntar a veus veteranes com la de ''Chals'' Martínez. Finalment, a través de les diferents fonts, vam arribar a la conclusió que sí que estava documentat al catàleg espeleològic com la cavitat nº252: Cova del Barranc de Crots, però tot i això, sense cap tipus d'informació i inexplorada. Carlos amb col·laboració d'altres espeleòlegs és qui l'ha va situar al catàleg i qui la va visualitzar en el seu moment i visitar (sense cap tipus d'il·luminació ni material espeleològic). Ens va confirmar que estava pendent d'explorar. Toma que toma!! 

Posteriorment a l’exploració i documentació de la cavitat hem descobert que també es coneguda com “Forat de la Faixa de Roca Roja”, al ICGC el forat es trova just a sobre la La Faixa de Roca Roja, sota les Falconeres. Així que el topònim adecuat i definitiu és aquest

Vam sortir de Tortosa a les 8 del matí ( i estos 2 matinen??), amb els petates carregats cap al Barranc de Carroveres. Un cop aparcat el cotxe comencem a remuntar en busca del forat. Vam calcular un trajecte de dues hores on finalment ho vam retallar en 1h 30. Tota la sendera està marcada en línies roges, fins a la barrancada que haurem de pujar camp a través i on cada vegada es posa més vertical. Finalment, arribem a una paret de 30 m arrampada, on en una mica de cura es pot grimpar sense problemes. Ja hem arribat!!

Les dimensions de la boca tal com havíem vist de baix, són prou grans: 15x4m

Vam parar a esmorzar i a beure MOLTA aigua, Marc el trailrunner del club portava un ritme alegre... i Víctor va donar el millor de si per seguir-lo. Un cop fet el descans comencem a investigar la zona i a explorar-la.

La cavitat té un recorregut de 20 m i es tracta d'un derrumbament. Les lloses del terra formen un caos de blocs per on es pot colar per diferents llocs. Al fons de la cova podem trobar un parell de formacions.
Vam estar buscant una continuació de manera insistent, però no vam trobar res. Boca gran, cova petita. 

Tot i això, al estar penjada de la paret i a la part alta de la serra (sobre uns 950 m) les vistes des de la boca són un espectacle. 

Un cop acceptat que no havia molt més a fer, els dos Jaimitos vam plegar els bàrtuls i comencem a baixar la paret. Es pot baixar desgrimpan, però és bastant exposat. Marc que de vegades fa les coses bé, portava 30 metres de corda de 8mm. Rodejant una carrasca i amb dos ràpels baixant a ‘la española’ ens situem baix la paret. Com ja sabem que costa avall la mer... corre, mos va costar la meitat del temps baixar.

En definitiva, la cavitat no té molt més interés, la boca té unes bones dimensions i el trajecte fins la cavitat és molt guapo, l'entorn és molt salvatge i els paisatges tot un espectacle. 

 

Podeu trovar més informació de la cavitat al Espeleoíndex.