Passa al contingut principal

COVA DEL IAIO



Mola de Catí, Tortosa.

Història:

El 9 de març de 2019 membres del ECT (Espeleo Club Tortosa) mentre feien activitat a l’Avenc de la Barcina i gràcies a uns prismàtics, van localitzar un forat al cingle de la Mola de Catí.

Trobada a peu gràcies als prismàtics i a la comunicació amb telèfons mòbils, es va comprovar que la cavitat tenia continuació.

En diverses entrades membres del ECT i la UEC Tortosa van explorar la cavitat, després de forçar diverses estretors, van trobar sales de volums considerables i un recorregut prou digne.

Al mes d’abril Vicente Barraquet, va realitzar la topografia de tota la cavitat coneguda.

HISTòRIES D’EXPLORACIÓ:

LA COVA DEL IAIO – MOLA DE CATI – 09/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “EL PAS DE LA BALDANA” – 01/04/2019

LA COVA DEL IAIO – 2.0 – 30/03/2019

LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA – 06/04/2019

Situació:

La cavitat se situa baix la cinglera de la Mola de Catí, al municipi de Roquetes, Tarragona.

Per accedir s’ha d’agafar la pista que dóna la volta a la Mola per la part del Mascar fins a dalt (recomanable 4×4). Un cop dalt, la pista fa una S i després continua recta fins arribar a un clar de vegetació, què és on es deixa el vehicle.


Continuem a peu direcció sud per una pista poc marcada fins trobar algunes fites que marquen la baixada per la cinglera. Després de passar un petit pont de roca continuem a l’esquerra direcció Caro superant una ressalt de 6m amb ajuda de la vegetació. Seguint la sendera en direcció al cingle en pocs metres trobem l’entrada de la cavitat.

Descripció:

La cavitat, penjada a la cinglera de La Mola, es tracta d’una surgència fòssil situada per sobre d’altres cavitats conegudes actives.

Accedim per una gatera desobstruïda d’uns 8m de longitud que ens deixa a una sala on surten tres possibles continuacions. Dos d’elles, fòssils i que agafen direcció N i S, formen una circular, on es troben sales de volums més grans que acaben curtcircuitant per un tub de pressió a un pis superior. 

La continuació més evident és per la Galeria Mascarell, de sostre baix, en direcció SO, que ens porta fins a una sala amb un enfonsament. A través del Pas de la Baldana, una gatera amb fang, serpentejant, de reduïdes dimensions i d’uns 5m de longitud, accedim a una gran sala molt decorada, la Sala Fresca.

Seguint la mateixa direcció i superant diferents estretors trobem un petit meandre que connecta amb la Sala de les Estalagmites, una sala plena de formacions en forma de llapis, molt boniques i a la vegada molt fràgils. Cal prestar especial atenció i progressar per una gatera per la part inferior, per tal de no fer malbé la formació, un dels motius pels quals tota la cavitat està abalisada. 

Després d’aquesta bonica sala, continuem per una petita finestra penjada a 2m entre blocs i arribem a la Sala de la Colada, que com el seu nom indica una gran colada decora una de les seves parets i part del terra. Un petit forat rodó ens porta a les dos últimes sales, lloc on s’estan duent a terme els treballs d’exploració de la Sala del Dia Sense Llum.

Actualment els treballs d’exploració els duu a terme l’Espeleo Club Tortosa.

 Topografia:



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc de la Barcina 03/03/2019

AVENC DE LA BARCINA (2) -DIA DE LA MARMOTA- 03/03/2019 Igual que a la peli “ El dia de la Marmota ”, repetim   trobar-nos als Pous de la Neu , repetim el tallat i els mateixos acudits, també repetim forat. Aquest cop Adolfo, sol de nou, amb tres E.X-: Enric, Víctor i Ferran , tornem a l‘Avenc de la Barcina. El pou d’entrada el davallem sense cap problema tan sols amb la presència d’unes quantes “ Meta Minardi ” de talla XXL i que a més d’un li causen urticàries. Com portem espeleos acabats de titular al curs de UEC, al segon pou fem canvi d’instal·ladors. Ara va de primer Enric i amb corda de 9 mm. La capçalera ben instal·lada ens porta, amb un llarg de 25 m, fins a l’últim fraccionament a -5 m. del fons. Aquí apareix el primer problema, Enric diu que té el nus de final de corda fent topall el davallador i no pot arribar a baix. Sort que des del primer dia, el que els hi hem repetit incansablement és la importància de realitzar sem...

Avenc de la Barcina 24/02/19

AVENC DE LA BARCINA   -150 m.f    - 24/02/2019 - Amb els treballs d’extinció d’un foc forestal, es localitza la boca que havia estat camuflada pels boixos i la malesa existent. Estem parlant de l’any 1982 ., i és llavors quan la SIRE –actualment Espeleo Club Tortosa -, explorem i topografiem la cavitat en la seva totalitat. Diverses vies verticals, ens porten fins cota -90 m.f.. Després de nombroses visites, diversos cursos d’iniciació i fins i tot una pràctica de rescat d’espeleo socors, la cavitat va quedar prou remenada i trepanada com per realitzar ja, una instal.lació definitiva per una sola via amb parabolts inox i ancoratges químics. Ara, de nou la utilitzem com cavitat escola. Aquest diumenge, Adolfo amb un ajudant d’excepció: Manel Roso “Nelo ”, portem de nou 3 E.X. : Marc, Miquel i Ricard`. Fins -46 m.f., cap problema. L’últim fraccionament un poc aeri, ha donat algun mal de cap. El segon pou amb dos químics de capçalera i tres a...

Grallera del Corralot i Grallera del Boixaguer. Sortida espeleo Novembre 2024

Bones companys!  Tal i com estava programat al nostre calendari, aquest Novembre tocava sortida de Espeleologia! El destí que teniem al punt de mira era la Serra del Montsec, al terme d'Ager. Ens acompanyen uns companys de Caspe del Club de montaña Zalagarda. Al grup sóm Javi, Marc, Marina, Carlos, Oscar, Caro i Fernando Dissabte anem a visitar la Grallera del Corralot. Per visitar aquesta cavitat s'ha de fer una aproximació de 2'5km des del cotxe, així en un 40 minuts estem a la boca de la cavitat.  Aquesta té dues entrades, així que decidim montar les dues. Javi instal·la l'entrada del pou de 35 metres i Marc el P.90. Tots baixem per aquest per disfrutar del rapel aèri que ens regala aquesta línea quan entra a la gran sala del Corralot. Amb una corda de 100 metres s'instal·la just, ajustant totes les combes dels fraccionaments. En un principi pareixia que no arribava però la punta tocava el terra. Tota equupada en cadenes de parabolts.  Un cop tots a baix nem a vi...