Passa al contingut principal

COVA DEL IAIO



Mola de Catí, Tortosa.

Història:

El 9 de març de 2019 membres del ECT (Espeleo Club Tortosa) mentre feien activitat a l’Avenc de la Barcina i gràcies a uns prismàtics, van localitzar un forat al cingle de la Mola de Catí.

Trobada a peu gràcies als prismàtics i a la comunicació amb telèfons mòbils, es va comprovar que la cavitat tenia continuació.

En diverses entrades membres del ECT i la UEC Tortosa van explorar la cavitat, després de forçar diverses estretors, van trobar sales de volums considerables i un recorregut prou digne.

Al mes d’abril Vicente Barraquet, va realitzar la topografia de tota la cavitat coneguda.

HISTòRIES D’EXPLORACIÓ:

LA COVA DEL IAIO – MOLA DE CATI – 09/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019

LA COVA DEL IAIO – “EL PAS DE LA BALDANA” – 01/04/2019

LA COVA DEL IAIO – 2.0 – 30/03/2019

LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA – 06/04/2019

Situació:

La cavitat se situa baix la cinglera de la Mola de Catí, al municipi de Roquetes, Tarragona.

Per accedir s’ha d’agafar la pista que dóna la volta a la Mola per la part del Mascar fins a dalt (recomanable 4×4). Un cop dalt, la pista fa una S i després continua recta fins arribar a un clar de vegetació, què és on es deixa el vehicle.


Continuem a peu direcció sud per una pista poc marcada fins trobar algunes fites que marquen la baixada per la cinglera. Després de passar un petit pont de roca continuem a l’esquerra direcció Caro superant una ressalt de 6m amb ajuda de la vegetació. Seguint la sendera en direcció al cingle en pocs metres trobem l’entrada de la cavitat.

Descripció:

La cavitat, penjada a la cinglera de La Mola, es tracta d’una surgència fòssil situada per sobre d’altres cavitats conegudes actives.

Accedim per una gatera desobstruïda d’uns 8m de longitud que ens deixa a una sala on surten tres possibles continuacions. Dos d’elles, fòssils i que agafen direcció N i S, formen una circular, on es troben sales de volums més grans que acaben curtcircuitant per un tub de pressió a un pis superior. 

La continuació més evident és per la Galeria Mascarell, de sostre baix, en direcció SO, que ens porta fins a una sala amb un enfonsament. A través del Pas de la Baldana, una gatera amb fang, serpentejant, de reduïdes dimensions i d’uns 5m de longitud, accedim a una gran sala molt decorada, la Sala Fresca.

Seguint la mateixa direcció i superant diferents estretors trobem un petit meandre que connecta amb la Sala de les Estalagmites, una sala plena de formacions en forma de llapis, molt boniques i a la vegada molt fràgils. Cal prestar especial atenció i progressar per una gatera per la part inferior, per tal de no fer malbé la formació, un dels motius pels quals tota la cavitat està abalisada. 

Després d’aquesta bonica sala, continuem per una petita finestra penjada a 2m entre blocs i arribem a la Sala de la Colada, que com el seu nom indica una gran colada decora una de les seves parets i part del terra. Un petit forat rodó ens porta a les dos últimes sales, lloc on s’estan duent a terme els treballs d’exploració de la Sala del Dia Sense Llum.

Actualment els treballs d’exploració els duu a terme l’Espeleo Club Tortosa.

 Topografia:



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,   la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc.  Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a

AVENC CP7

  Bones companys/es,  Ja fa anys que es van deixar els treballs ''als CPs'' pels nostres veterans. El concepte CP neix al 1985 amb el descobriment del CP.1 i el CP.3. Amb aquestes troballes van seguir les prospeccions per la zona més alta buscant possibles connexions amb aquests.  La tercera d'aquestes importants troballes va ser el CP.7, que es va explorar al mateix temps que el CP.4 i el CP.6 durant l'any 1987. Potser és la més remota de les 3, ja que l'aproximació i retorn és més intens i també és la que esta més allunyada del parquing. Aquesta es va acabar de topografiar l'octubre del 1987. L’any 2023 ha estat un any en el que s'ha treballat molt a la zona dels CPs, sobretot a la part alta. S'ha realitzat una ficha tècnica actualitzada del CP-4, s'ha seguit amb el reequipament i exploració del CP-6, s'han realitzat noves prospeccions i s'han realitzat desobstruccions a alguna que altra troballa interesant... i finalment s’ha reeq

Calendari 2024!