Portadeta

Portadeta

FORAT DEL TOLL 18.09.16



FORAT DEL TOLL – ALFARA DE CARLES – 18/09/2016




Aquest cop, tan sols som dos: Pedro i Adolfo. El més petits, diuen que ja estan farts de fer forats. Perquè segons ells, que ens veuen traginar pedres de dintre  fins fora, estem fent-nos el forat.
La veritat és que si, per als acompanyants més d’un dia esperant fora, encara que fagi fresqueta, és bastant avorrit.
Una matinal completa picant i traient l’enderroc amb la “fragoneta” fins fora, ens ha fet suar de valent. Tot i així la temperatura de l’aire, es manté en 15ºC tan sols ha variat, +1ºC. amb la calor “animal”.
Avui, hem aconseguit eixamplar l’accés a la zona més estreta per poder treballar millor les properes jornades.
L’objectiu és arribar a la zona ampla - més ampla - que veiem i al conducte per  on circula l’aigua.



TROBADA MONT-RAL



TROBADA: MONITORS/INSTRUCTORS ECE– MONT-RAL – 17/09/2016

 
Una sensació estranya ens anava envoltant a Carlos I Adolfo a mesura que ens apropàvem al Refugi Musté-Recasens de Mont-ral.
Ens anàvem a trobar dotze generacions de Monitors i Instructors del Departament Tècnic de l’Escola Catalana d’Espeleologia, del període 1974-1986.
El lloc, emblemàtic per a nosaltres, havia estat el punt de trobada de quantitat de reunions, seminaris tècnics i jornades d’unificació de criteris. Vàrem aconseguir reunir-nos casi quaranta tècnics. Aquest equip de gent, vam haver de realitzar una gran tasca d’investigació i divulgació de la tècnica espeleològica encara vigent.
La condició de Monitor o Instructor, no es perd mai, segons paraules d’en Pau Pérez uns dels promotors de la reunió i co-fundador de l’ECE, expresident de FCE i de FEE.
La transició de l’escala al “sol corda”, els ancoratges artificials i les tècniques d’auto socors i socors, la unificació de criteris referents a  l’equipament personal i col·lectiu i com no: la formació de nous monitors. Van ser l’objectiu obsessiu d’aquella època.
Les anècdotes “batalletes”, es van anar succeint durant tot el mati. Cal recordar, que per molts feia més de trenta anys que no ens havíem vist.
El dinar i posterior projecció de transparències amb els parlaments de torn, van fer d’aquesta jornada un dia diferent. El compromís de repetir-ho va ser la petició unànime. Sense deixar passar tants anys.


FORAT DEL TOLL (10/09/16)



FORAT DEL TOLL – ALFARA DE CARLES – 10/09/2016

A finals d’agost, Pedro ens porta a una escletxa al mig del Barranc de Toll. Aquesta, és utilitzada per uns companys escaladors com a zona de refresc durant l’accés a les vies d’escalada.
El primer que ens sorprèn, és el fort canvi de temperatura en entrar a l’enfonsament del barranc. Tampoc són normals les tres grans carrasques i  l’enorme figuera existent a la mateixa boca de la cavitat i, per rematar-ho, el fort corrent d’aire que hi surt continu i molt gelat.

La curta aproximació - 200 metres dels cotxes- fa que ens decidim a iniciar una desobstrucció amb material pesat. Durant dues setmanes la temperatura de l’aire que surt de l’interior, s’ha mantingut en 15ºC.
El nom del barranc, el dóna el toll que es forma amb l’aigua que surt de la cavitat i es manté fins que torna la sequera. La boca del forat, s’obre a l’exterior, a causa del gran plegament que ara està vertical i crea una inestable escletxa que va des de la base del barranc fins més de 100 metres amunt.


Ara, el treball el centrem en el trencament d’una gran llosa despresa del sostre i completament llimada per l’aigua que surt. Per un costat, hem aconseguit veure el conducte forçat per on ve l’aigua quan la cavitat entra en “trop plein” o fa de desguàs d’una pèrduasuperior del barranc.





La fàcil accessibilitat, fa que de moment tinguéssim la presència i ajuda de molts membres del club. Carlos, Pepe, Jesus, Sergi, Nuria, Ramón, Pedro, Andreu, Mireia, Ferran i Adolfo, som els que fins ara hi anem. Uns a picar pedra i  donar consells, altres a prendre la fresca i enredar. Però tot ajuda.













video




ANY SABÀTIC



ABRIL /15 – JULIOL/16 “ANY SABÀTIC”

L’abril del 2015 realitzàvem l’última exploració seriosa a l’Avenc de l’Arion a Godall.
Tot un seguit de problemes personals, laborals, físics i psíquics, ens van fer alentir l’activitat als pocs espeleos actius que quedaven.
Si més no, puntualment, es van realitzar activitats de prospecció i exploració per no rovellar-nos del tot.
Al juliol d’enguany, ens proposem reiniciar l’activitat i com no pot ser d’altra forma en nosaltres, ho fem amb el dinar del soci.
Atrets per saber què passava al club o per la convocatòria d’un bon dinar “espeleo-cultural”, aconseguim reunir-nos quasi cinquanta socis de diverses generacions.
A les 10 h del matí, ens concentrem a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, per iniciar la jornada. Primer, amb la xerrada al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre i després la visita guiada als Abrics de l’Ermita. Amb tres hores, vàrem poder amarar-nos de cultura i art Rupestre tot marejant al guia amb tota mena de preguntes referents al Sr. Rupérez el pintor.



Figures com el  Bruixot Faldut” o eI El Cérvol de l’Abric, han quedat impregnades a les nostres retines. Bé, potser no a les de tots, per què n’hi havia algun que confonia les cagades de colom a la paret amb figures de caçadors.
El dinar, una espectacular fideuà i paella, bon vi, sorteig de regals i samarretes van fer d’aquesta jornada un bon reinici d’activitat. Això sí, respectant les properes vacances d’agost.