Portadeta

Portadeta

La Cova del Iaio 17/03/19


LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019


L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana.


Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor, comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet, aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala.


Aquest diumenge,  Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre, tot i que tenim un oferiment de Vicent de realitzar-la en mètodes nous i 3D, per descomptat no li direm que no.

 












Sortim aviat perquè Adolfo, volent aprofitar sabates velles “aspalar”, s’ha quedat descalcet com el “Niño Jesus”.



El nostre nou espònsor; ZOTAL ens proveeix de material per matar les puces que diuen que n’hi ha a la boca. Però els sentiments animalistes ens consciencien de no fumigar a perill de matar de fàstics fins i tot les cabres.
Possiblement les picors que hem tingut tots aquests dies, eren per culpa de la invasió de “processionària”, o per falta d’higiene.


La Cova del Iaio 09/03/19


LA COVA DEL IAIO - MOLA DE CATI – 09/03/2019

Localitzar un forat amb prismàtics a 1,5 km. de distància és casualitat, trobar-lo després és complica i si a més continua, això ja és una passada.
Els espeleoxulets, Miquel, Víctor, Enric i la seva companya, ho han deixat demostrat. Les noves tecnologies han arribat també a la prospecció espeleològica.
La Cova del IAIO és com l’han batejada a falta de nom conegut. El Iaio és qui els hi va regalar els binocles.
La cavitat, penjada a la cinglera de La Mola, es tracta d’una surgència fòssil ben situada per sobre d’altres actives.


Després de diverses exploracions i sondejos pels descobridors, el passat dissabte, els E.X: Miquel, Víctor, Enric, Ferran i Ricard i Pedro i Adolfo, carregats de ferramentes i el pica-pica Bosch, ens presentem a la cinglera que amb un ràpel de 10 m., ens deixa a la mateixa boca.


Un forat completament rodó, de 2 m. de diàmetre, ens porta al primer pas estret. Els escanyolits, és a dir, tots menys els veterans, colen cap a dintre tot  queixant-se de l’estretor. Una hora rascant el sòl terrós, ens permet rebaixar quasi 20 cm. el pas. Ara ja passa tothom sobrat i amb motxilla a l’esquena.





De sobte, s’obren uns volums espectaculars per ser als Ports. Diverses sales molt concrecionades s’obrin a dreta i esquerra, al dalt i a baix. La cavitat està desordenada, les sales no segueixen un ordre normal.























Al fons d’una ampla “diaclasa” i després de realitzar una grimpada de 6 m.ara instal·lada amb escala, trobem els veritables tubs de pressió que han originat la cavitat. La continuació més important de la cova és aquí. Per no perdre els nostres orígens, hem de picar. El fort corrent d’aire ens fa oblidar els cops que haurem de donar per passar.




Avenc de la Barcina 03/03/2019


AVENC DE LA BARCINA (2) -DIA DE LA MARMOTA- 03/03/2019

Igual que a la peli “El dia de la Marmota”, repetim  trobar-nos als Pous de la Neu, repetim el tallat i els mateixos acudits, també repetim forat. Aquest cop Adolfo, sol de nou, amb tres E.X-: Enric, Víctor i Ferran, tornem a l‘Avenc de la Barcina.











El pou d’entrada el davallem sense cap problema tan sols amb la presència d’unes quantes “Meta Minardi” de talla XXL i que a més d’un li causen urticàries.
Com portem espeleos acabats de titular al curs de UEC, al segon pou fem canvi d’instal·ladors. Ara va de primer Enric i amb corda de 9 mm. La capçalera ben instal·lada ens porta, amb un llarg de 25 m, fins a l’últim fraccionament a -5 m. del fons. Aquí apareix el primer problema, Enric diu que té el nus de final de corda fent topall el davallador i no pot arribar a baix.



Sort que des del primer dia, el que els hi hem repetit incansablement és la importància de realitzar sempre un nus “rabo de tossino” a 1 m. del final de la corda. Ara hem comprovat per a què serveix.
El marcatge de les cordes és una tasca més important del que sembla. Possiblement aquesta corda marcada com a 40m., era tan sols un 37m i havia d’haver-se marcat com a 30m.
Ajustant totes les corbates i combes de la capçalera, aconseguim deixar la corda just a 1m. del fons i davallar així tots el pou.

 








 
Avui baixem fins cota -115 m.f. pel laberint de passos, pouets i desgrimpades.
Deixem el pas estret de Carlos a -150 m.f. per a quan els xiquets estiguin més preparats. El pas també es diu: “Adolfo tu no”.
Sortim rapidets, fen fotos a les aranyes i desequipant.











Un cop a fora, nova lliçó pràctica de prospecció amb prismàtics. Això ens ho ensenya Enric... i potser tenim “sorpresita”