Portadeta

Portadeta

Cova del Iaio 06/04/2019


LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA - 06/04/2019  -
ADOLFO ALGUERÓ











Després de la sorpresa que ens dona Sarai amb el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre sales.
Les actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim mantenir  la intimitat de la cavitat però no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat.











L’accés a sales, que no tenen continuïtat, de moment no el modificarem i haurem d’abalisar un itinerari per no embrutar ni trencar formacions i sol amb colorit especialment blanc.
Aquest dissabte a causa de la hiperactivitat de l’equip de punta, tan sols estem Pedro i Adolfo. El dediquem a millorar l’accés a la primera sala nova, eixamplant el Pas de la Baldana que serà el de major tràfec de persones i material.


A les nostres reunions, no ens cansem de repetir que aquesta cavitat, sens dubte, és la que té  més formacions i més boniques del Port, per la seva quantitat, varietat i colors.
Pel bé de la natura, no l’hauríem de convertir en una cavitat escola i preservar-la per a espeleòlegs experts. Els reportatges fotogràfics que es poden aconseguir perdran tot valor si l’embrutem o trenquem.



 

Cova del Iaio 30/03/2019


LA COVA DEL IAIO – 2.0 – 30/03/2019
ENRIC MASCARELL


Aquest cap de setmana pareixia tranquil, Enric, Vicent i Sarai es disposaven a passar un matí topografiant la part ja coneguda de la cova. Al principi tot pareixia normal, Vicent prepara la tablet, la brúixola... Sarai es menja el bocata...fins que entrem. Continuem prenent mides i fent fotografies, com sempre, comentant possibles continuacions.



















 
Al cap d'una hora més o menys, Sarai ja comença a cansar-se d'estar parada i va a donar una volta per la resta de la cavitat. De cop pregunta si havíem mirat un foradet que semblava continuar a l'última, era una de les incògnites que encara teníem. No s'ho pensa dues vegades i entra. Passen 30 segons i comença a cridar que allí dins hi havia més sales. Vicent deixa la topo i ve cap allí. Sarai ja estava dintre dient que allò era espectacular, que hi havia molta formació, que era molt gran, que encara continuava!!!



Jo, Enric, ràpid entro darrere d'ella per la gatera estretíssima i de seguida confirmo el que deia Sarai. Quina sala! Quan entra Vicent l'emoció ens envaeix, comencem a passar sales i més sales fins que arribem a una que ja no continua, però l'emoció no s'acaba. De tornada cap a la primera sala, amb més tranquil·litat ja anem fent alguna foto de la gran quantitat de formacions.






Sarai troba una altra gatera a la primera sala que pareix que va cap avall. Es feia tard i vam començar a sortir. L'equip d'avui érem prou escanyolits però el pròxim dia quan vinguin els veterans... hauran de preparar els martells!




La Cova del Iaio 17/03/19


LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019


L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana.


Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor, comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet, aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala.


Aquest diumenge,  Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre, tot i que tenim un oferiment de Vicent de realitzar-la en mètodes nous i 3D, per descomptat no li direm que no.

 












Sortim aviat perquè Adolfo, volent aprofitar sabates velles “aspalar”, s’ha quedat descalcet com el “Niño Jesus”.



El nostre nou espònsor; ZOTAL ens proveeix de material per matar les puces que diuen que n’hi ha a la boca. Però els sentiments animalistes ens consciencien de no fumigar a perill de matar de fàstics fins i tot les cabres.
Possiblement les picors que hem tingut tots aquests dies, eren per culpa de la invasió de “processionària”, o per falta d’higiene.