El grup de Camins de Terra de Benifallet ens va tornar a demanar si els faríem una sortida per poder visitar algunes cavitats.

La Mola per la seva quantitat de cavitats es la zona que hem elegit i les coves amb ordre de ruta son: Avenc de la Tronada, Avenc de la Cursa, Cova Cantero, Avenc de la Crisi, Cova Cambra, Cova del Pas de la Saliassa, Cova 1 de la Saliassa, Cova 2 de la Saliassa i Avenc de la Mola.
Als avencs no hem entrat, però els hem fet una petita explicació de la fondària i el recorregut.
Esperem tornar a repetir aquesta sortida l'any que ve i agraïm a tot el grup per la paciència que han tingut amb nosaltres.

PD: L'any que ve intentarem evitar els boixos.

Aquest interessant forat de 64 metres de fondària, va ser descobert i explorat per l'ERE - CEC, l’any 1972 i despres al 1975 topografiat per membres de la SIE. – veure ESPELEOSIE nº 21 -.
Ha estat el gran oblidat a favor d’altres avencs de més fondària a la Mola com l’Avenc dels Mamelots i Avenc de la Crisis.

Les Trobades d’amics de la Secció d’Espeleo i Barrancs de la UEC, han fet redescobrir i revifar l’interès per alguns dels molts forats de la Mola.
Una nova instal.lació feta per aquests mateixos i equipada amb parabolts i plaques d’inox, fa que la cavitat tingui una ràpida i segura exploració.

La recerca de cavitats adequades per realitzar un mini-curs d’iniciació, ens ha portat a Marcos, Pedro, Albert i Adolfo, ha visitar la cavitat.

Els pous són molt nets, els fraccionaments fàcils i amb “repiseta” per als espeleo novells i les tirades de corda curtetes, màxim 15 m. Els atlètics desplaçaments pendulars que ens obliga a fer l’instal.lació a les dos grans “repises” existents, caldrà, segons els nostre parer, adequar-les al nivell d’niciació.

Els futurs exploradors, cal que tinguen cura de collar les femelles dels parabolts, ja que l’inox té tendència a afluixar-se amb la tensió.

Els tres “espeleo-kinders”: Albert, Ferran i Ricard i els seus pares, hem quedat molt satisfets de l’exploració d’aquesta cavitat.
La Cueva del Molino o La Cueva de Aso o La Cueva de los Moros, està situada a prop de la confluència dels Barrancs de Viandico i Añisclo als rius Aso i Bellós.
Actualment la cavitat té 1595 metres de recorregut –veure fitxa i topo a la revista ESPELEOLEG nº41/1996.
La cova, amb dues boques, es una fàcil i bonica integral que es pot fer amb ambdós sentits, d’anada i tornada o complementar.la amb el descens del Barranc Viandico ja que estan al limit del Parc Nacional i per tant no el afecta la prohibició.
Amb època de pluges o desglaç, com ha estat el cas, es impossible fer el barranc. Però la cavitat amb el seu curs actiu, es prou mullada per iniciar a la gent jove.
Nosaltres, hem fet l’exploració d’anada i tornada, entrant per la boca inferior. Una gran boca que ens porta a la impressionant Galeria Lucien Briet, la Sala de la Triple Porta amb la gegantesca estalagmita a pocs centímetres de fer-se columna, les grans dimensions que en general té la cavitat a excepció del laminador de sortida per la boca superior, han fet exclamar a nostres kinders:
¡ Això si que es una cova i no l’Arrossegador que l’esteu fent vosaltres a cop de pala ¡!.

El dia de la mona, Pedro i Chusa anem a fer lo mono per la Mola.
La intenció era anar a fer fotos a les Coves de la Saliassa, deixem el cotxe a l'entrada de la pista de Cova Cambra i sortim de prospecció i fent fotos dels avencs que ja coneixem d'aquella zona. Quan trobem l'Avenc de la Mola seguim uns quants metres i sorpresa un avenc que no coneixem, aquest te una entrada estreta i amb una oposició un pel atlètica arribem als 5 metres de fondària.
Seguim amb la primera tasca però una caiguda espectacular, però sense conseqüències greus de Pedro (encara va coix) fa que abandonem la sessió de fotografia.

Aquestos dies Pedro i Chusa com som molt cristians, decidim anar a fer penitencia a Cova Conill.
La intenció de la sortida es topografia per al llibre del Víctor Ferrer la zona del altre costat del llac, aquesta via fa uns anys que la vam descobrir, però com no tenim ànims de grandesa no havíem dit res.
La nova via s'agafa al pou del llac i te 57'66 mts de recorregut, encara hens a quedat per topografia el fons per on l'aigua del llac desapareix, avui no hem pogut passar dons la cavitat va molt carregada d'aigua, i la zona estava activa impossibilitant aquest pas, tornarem mes endavant per acabar de topografia.

PD: Al tram final es notava corrent d'aire, per anotar.

Després de les nevades i llevantades, podem tornar al forat. Marcos, Ramón, Pedro, Albert i Adolfo, tornem amb la ferma i trista decisió de donar-lo per acabat i desequipar-lo.
El dia pintava gris i trist, però amb l’esmorzar al Bar Grau d’Horta, intentaríem esmenar-lo. La presència d’en Carlos el nostre “presi” tot carregat de carpetes i papers, no augurava un bon àpat.

Així va ser, els “alguerós” vàrem rebre una sèrie de “clatellades” per tots els costats per culpa del retràs que porten amb les topos que falten per al llibre. Ells, impertorbables varen dir com sempre: està clar, tranquils que tot s’arreglarà.
Els barrancs han baixat a lo bèstia, les pistes estan desfetes, però el forat, estava igual.
L’aigua entrada per la boca no havia netejat gens l’embos de terres. Tan sols havia omplert les vagonetes amb les filtracions del sostre.

L’Arrossegador, amb els seus 35 metres de recorregut, es una antiga surgència de característiques similars al Algars II, però el plegament per on es desenvolupa, ha fracturat massa el tub de pressió i ens impossibilita el pas.
Hem prospectat el voltants de la cavitat, visitant tots el forats més visibles. La zona és extensa i geològicament molt interessant per prospeccionar. Ens queda tornar a la zona alta – Les Clotes – i acabar l’Avenc dels Eriçons i altres que tenim localitzats.

Aquestos dies aprofitant l'aigua tornem a fer barrancs, aquest cop sols quatre: Núri, Longa, Jackson i Chusa.
Com el Víctor ja te el llibre molt avançat amb les cavitats aprofitem per fer barrancs ara que molts baixen i aixi poder fer el màxim de fotografies per complementar el llibre.

La sorpresa del dia a estat trobar al company David d'Ulldecona i un bon grup de la colla d'ell.

El Grup d’ Espeleologia de Villacarrillo (GEV) presenta a la seva revista Gota a Gota el llibre Barrancs Coves i Avencs. Els Ports. Farà dos anys, més o menys, a l’Espelocanyons el nostre "presi" Carles Martínez va trobar al company Víctor Ferrer. Entre els dos van començar a elaborar unes primeres idees sobre el que ha esdevingut un projecte d’un llibre de fotografia de les cavitats i barrancs dels Ports.

El projecte en sí ha durat dos anys, hi ha hagut moltes hores de fred i paciència per part de tots els participants. Aquest llibre vol donar a conèixer a través de fotografies les millors cavitats i barrancs dels Ports. Hi ha tota mena d'informació sobre les cavitats: coordenades, topografia, situació, descripció, etc....

El llibre a més portarà un complement d’una guia topogràfica de totes les topografies actuals del massís dels Ports.

Aquest cap de setmana vist l'aigua i la gran quantitat de neu caiguda als Ports, decidim no anar a l'arrossegador i tornar a fer un barranc aquest cop anirem al Clot de l'Hospital per la zona de Lloret.
Aquest barranc s'ajunta amb el barranc de Lloret un barranc molt bonic quan porta aigua i aquest cop estava molt be.
Avui sols cinc espeleo-barranqueros Sergi, Núria, Pedro, Ramón i Chusa, com aquest barranc esta a cota baixa no hem xafat neu però el desgel mes la pluja a fet que a les basses on no toca el sol estes com un vidre.

PD: ATENCIÓ al rapel de 30 el químic de l'Esquerra , la roca de baix del químic esta un pel escantellada , a tenir en compte.

Aquest Dimecres els "maltrabes" de Núria, Mireia i Chusa hem anat a fer fotos de la Cova del Rastre.

Farà uns dies el nostre company Josep Miñarro hens va demanar si teníem fotos d'aquesta cavitat, aprofitant la càmera nova de Chusa hem decidit anar a fer algunes proves i aixi poder ajudar un cop mes aquest proyecte ( ESPELEOINDEX) tant interessant.

Al tindre prou temps també hem visitat una cavitat que farà un temps va publicar al bloc de la UEC Joan Sabate i que es troba uns 50 metres de la Cova del Rastre.

Aquest diumenge desempolsem el material de barrancs i comencem l'inici de la temporada de barrancs, això no vol dir que no farem espeleo al contrari, que anirem fent algun barranc ja que la nostra activitat majoritària es l'espeleologia.

Hens trobem 3 de la Ràpita i 4 de Tortosa, be els Tortosins érem una mescla( Bitem,Roquetes i Tortosa), aquest cop aprofitem per presentar al nou soci IVAN que esperem torne aviat a baixar algun barranquet amb nosaltres.

La sortida ha estat divertida sols a faltat una mica d'aigua, però tal i com esta el Port de sec no esperàvem gaire cosa.

Avui diumenge volem celebrar el carnaval al arrossegador, com la feina ja es prou dura l'agafem amb humor.
Aquest cop sols quatre espeleos, els demès no tenien "peluques".
El tub de pressió esta ple de terra i la vagoneta no dona abast, fem torns de poc temps per no cansar-mos massa, desprès de fer bastanta feina al tub decidim descansar i provar de desobstruir l'altre costat, dons no aclarim de on coll..... be el corrent d'aire, fem un forat enorme i anem apilant les pedres com si fos un marge, però la sort no hens acompanya i encara no tenim res clar tornarem a fer forat al tub de pressió.

Aquest diumenge tornem al arrossegador aquest cop 4 espeleos i 2 espeleo-kinders.

Seguim amb la mateixa dinàmica treure terra desclavar pedres, cada cop treballem mes verticals i això fa que tinguem que fer escalons per poder treballar, creiem que amb 2 o 3 cops mes traurem l'incògnit del tub de pressió, la cavitat ara es troba al pitjor moment per la situació incomoda de treball encara que nosaltres som tossuts i seguirem amb les mateixes ganes, la corrent d'aire ara no es constant però creiem que es per culpa de la quantitat de sediments que hens a anat caient.

Aquest cap de setmana tornem a fer desobstrucció al forat de l'arrossegador.

El dissabte a les 13:30h Pedro, Albert i Chusa sortim disparats a Horta de Sant Joan, toca treure pedra i terra de la surgència, amb la paleta de jardiner fem molta feina serveix per rascar i també de pala.

El diumenge tornem aquest cop som mes s'afegeixen: Sergi, Núria, Adolfo i Ramón mes nosaltres tres, la desobstrucció es brutal i cada cop estem mes motivats ara ja veiem com la terra que cau pel forat desapareix.
Avui també aprofitem per fer una mica de prospecció per la zona uns treuen pedra i els altres peguem una volta, el terreny es molt accidentat i no hem trobat res evident, chusa a trobat un "tupi" (mireu fotos) que devia ser d'algun pastor de la zona per poder calenta el dinar.

La nota del dia: 7 espeleòlegs tots recollint el material i quan arribem a Tortosa, Chusa pregunta on esta la makita, pos com som uns mamons ens la hem deixat al parking dels cotxes, al final Chusa, Albert i Adolfo cagant bufes a buscar la maquina, 1 hora de pujada i 1 hora de baixada, es que som uns cracks.

Aquest dimecres els maltrabajes de Núria i Chusa desafiant el super vent tornem a fer activitat, avui hem decidit anar a localitzar els forats dels avenquets (nº 313 del catàleg).
Aquestos forats es troben per la sendera que puja a la Caixeta d'Alfara, quan arribem al primer coll a la dreta, els forats estan a una especie d'enfonsament.
Núria i jo no hem fet cap d'estos forats i aprofitant que agafem les coordenades visitarem el que pareix el mes gran, trobem els antics SPITS però amb molt males condicions i decidim clavar dos MULTI - MONTI el pou deu tindre uns 7 metres i la sala uns 10 de llarg per 2 d'ample, al fons trobem una gatera per desobstruir, deixem una incògnita per si algú vol tornar.

PD: El forat esta ple d'esquelets i caps de cabra mireu les fotos.

Sense fer cas de les previsions meteorològiques, esperem que pleguen els “pringats” que treballen el dissabte i a la una en punt sortim disparats amb el bocata a la ma: Marcos, Sergi, Pedro, Albert, Adolfo i el kinder Ricard.
Comença a ploure i decidim dinar al Mas de Franqueta. Sortim disparats amb la panxa plena, ¡quines preses!, el kinder no ho entén. Però la negror del cel no presagia cap cosa bona. Recordem que estem treballant a una surgència i nosaltres no tenim molta sort en saber si es activa o no (pregunteu a Sisco).
A les 15 hores, ja estem tots dintre el forat i comença a ploure. Cal treure terra a voltant d’una llossa que ens va quedar la setmana passada. Pedro ha fabricat una nova vagoneta XXL que casi no passa per la boca.
Utilitzem el polispast i aconseguim moure una pedra més petita que l’anterior, d’uns 50 kg.. De sobte el corrent d’aire es deixa notar molt més fort. Aixo es l’únic que ens animava a continuar i ara, encara més.

Aquí, el conducte de pressió té un metre de diàmetre però està totalment col.lapsat de plaques de roca i sediments i amb un pendent de 45º, fa que cada cop sigui més complicat treballar sense que et puge la sang al cap.
L’ultim en escarbar en aquesta posició, ha estat Adolfo i no sabem el que ha vist o ha sentit, però ha sortit tot blanc i dient que allí n’hi ha quelcom que bufa molt i fa soroll.
Desprès d’alguna “risa tonta”, pensem que està afectat per la posició o per la dieta. Peró com es el “viejo sorro”, li donem un marge de confiança i continuarem escarbant.
Ricard el kinder, ens ha dit que quant féssim el forat més llarg, ja tornarà, que ara es molt avorrit.

Avui aprofitant que Núria, Mireia i Chusa teníem poca feina hem anat a la recerca de la Cova de les Piletes (Horta de Sant Joan).

La cova es troba pujant del Mas de Quiquet per la pista i aparcant al Coll del Llop d'allí surt una sendera amb petites fites que primer baixa una mica i desprès va planejant, sempre atents a les fites, es un poc perdedora i amb 15 o 20 minuts arribarem a la Cova de les Piletes.

Aquesta cavitat no te cap al•licient esportiu es mes una cova per visitar, la cova es petita i plena de gurs escalonats que li donen la seva fama de bonica, pel seu voltant un parell de balmes de dimensions un pel mes grans fan que sigui una mica mes interessant.

Aquest cap de setmana volíem fer una desobstrucció a tope.
El dissabte a la tarde pugem 5 espeleos rebotits al cotxe d'Adolfo, la feina treure les pedres encastades al tub de pressió, la intenció es muntar un polispast per estirar-les, la primera pedra la partim atroços i cap a fora, la segona es una llosa plana força gran aixo fa que l'Albert amb la pota de cabra movent-la i nosaltres estirant al final a sortit.

L'aire ara es mes evident l'únic problema es que molta terra a bloquejat el pas, tindrem que tirar de vagoneta però per avui ja hem fet prou.

El Diumenge tornem a fer grup aquest cop 7 espeleos i una minikinder, avui farem feina, primer anem al bar a agafar forces que estem desmillorats jejeje.
Arranquem i el Sergi nombra que a vist neu, entre risses marxem, quan arribem a la Franqueta comença a nevar amb un ritme preocupant, nosaltres amunt ja parara, arribem al Parking i la neu ja esta per tot arreu decidim recollir els bar-tuls i la setmana que be serà un altre dia.

Aquest dissabte els Reis Mags hens han portat terra i pedres però no regals.
Aquest cop sols dos Adolfo i Chusa, la feina al tub de pressió es dura, primer tenim que fer lloc per poder treure la terra i les pedres que col•lapsen el tub.
La vagoneta com sempre fa la seva bona feina i nosaltres fem el que podem, ara sols queden treure dos lloses de pedra força grans i a esperar haver si estem prop de la gloria o tornem per posar un " X" al quadrat.
La setmana vinent els trepans a bateria faran la seva feina.

A la sala del fons hem trobat una nova sala molt petita però força perillosa el sostre es molt inestable i tampoc estem convençuts que tiri per allí, de moment la descartem serà la ultima carta per jugar i amb molt de compte de no fer trampes.

Segon dia d'exploració, avui sols érem Pedro, Albert i Chusa .
Primer hem anat al fons del forat on la setmana passada es veia una continuació, desprès de treure blocs i terra hem trobat una petita sala però sense cap continuació evident.
Desprès hem atacat el tub de pressió aquest es troba col•lapsat de pedres i terra però de fàcil desobstrucció,la mica de corrent d'aire hens dona mes al•licient per desobstruir, farà falta el sistema dels anglesos, la vagoneta de plàstic.
La bona noticia a part del corrent d'aire es que a una de les parets hem localitzat un fòssil d'aquells del Forat del Riu Algars, cosa interessant ja que rarament els hem trobat a altres cavitats dels ports.
CONTINUARA.....

La setmana passada parlàvem de sequera de forats, aquesta sens acumula la feina.
La setmana passada Núria i Chusa van localitzar un forat al fons del arrossegador, aquesta setmana hem aprofitat el bon dia per anar a catalogar l'Avenc de Punta Serena i desprès baixar a localitzar el Forat del Arrossegador.

D'aquestos forats al cap de l'any en localitzem molts i la majoria son una "caqueta", aquest cop la sorpresa a estat nostra, un tub de pressió, creiem que es una antiga surgència amb mostres de ser molt antiga, pel desgast de les formacions, la morfologia de la cavitat es molt pareguda al nostre estimat Algars 2, com no!!! Vos pensàveu que no picaríem mes jejeje.

La cavitat te dos incògnites importants el tub de pressió col•lapsat per pedres i un caos de blocs mesclats amb formació descomposta que ens barra el pas a la cota - 10.

Aquest diumenge i desprès de un temps de sequera per fi hem trobat un avenc nou, Avenc dels Eriçons, el nom es fruit a que es troba al Coll dels Eriçons i molt aprop del Refugi de les Clotes.
Al temps del rovello molts companys surten a la caça d'aquest apreciat bolet i això fa que per nosaltres les zones de prospecció es multipliquen, aquest cop la sort a estat a favor nostre l'àrea de recerca era força gran i quan ja desistíem els crits de" forat gran" ens han alegrat el dia.

L'entrada de l'avenc es força gran uns tres per dos metres i desprès d'una desgrimpada aterri-sem a la primera sala on trobem una bomba de la guerra ja explosionada i una campana del collar d'alguna ovella, la segona sala es troba al fons i es mes atractiva amb força formacions sobretot la columna del principi de la sala.

Aquest any hem fet moltes sortides amb el Víctor Ferrer i el seu equip d'espeleòlegs, aquest cop visitem l'avenc CP 1, l'ultima cavitat que queda pel llibre de fotografia dels ports, encara els queda molta feina per la publicació del llibre, però per lo menys la feina mes dura esta acabada.
Esperem amb molta il•lusió la publicació d'aquest llibre, i felicitar a tot l'equip de voluntaris del Víctor que sempre seran benvinguts als Ports.

Aquest cop al fer la sortida amb dissabte sols un membre de espeleo club els a pogut acompanyar.
Cinc espeleòlegs aprofitant les pluges caigudes estes setmanes fotografien el llac del CP 1 arrebossar d'aigua, la sortida a estat de 10 hores.

PD: perdoneu les fotos per poca qualitat però no volíem destorbar el fotògraf.

Aquest diumenge volíem anar a fer un avenquet del catàleg però la pluja a fet que improvisem unes practiques de passamans i tirolina a cova cambra, aquestes sortides sempre son bones i fan que recordes sistemes que no acostumes a utilitzar.

El sistema utilitzat a estat primer un passamà i al final una tirolina tensada amb pasabloc que creua cova cambra, el mes divertit a estat convencé a Pedro per provar-la tot i que desprès volia repetir.
Aquesta sortida de practiques tindrem que repetir-la però amb practiques de auto-socors.