Portadeta

Portadeta

Avenc dels Mamelots 25/08/19


AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019

Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc.
Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada.
L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai, han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports.
Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,  la marxa,....
En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo.
Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo, els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots.
La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc. 

Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat a la paret. Es tracta d’un detector d’ultrasons per a ratpenats. Forma part del projecte SOS RATPENATS del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

El passamà penjat al sostre, ens porta a la capçalera del P.34 i d’aquí al fons de la Sala Gran. Un cop baix , iniciem les desgrimpades que ens porten fins a l’encreuament de la Via Shibi amb la Via SIRE.












Iniciem la pujada pel laberint de forats i foradets fins a la Sala del Castell i La Sala SIRE. Algun pas conflictiu està equipat amb cordes de nusos “quitamiedos”.










Tornem ràpid fins a la Sala Gran i iniciem l’ascens del pou, després de les comprovacions familiars sobre la col·locació del material personal. L’últim en pujar és Adolfo i li costa bastant... ens diu que li falta oxigen i li dóna culpa al detector d’ultrasons. Al final tindran culpa els rats penats i no els seus quilos de més.



Fotos Garba Jr 

Barranc de l'Embarronat 24/08/19

BARRANC DE L'EMBARRONAT -24/08/14-


Sortida familiar en un barranc perfecte per a l'iniciació. Inicialment instal·lat per l'ECT, ara els companys del Dinàmics han rematat la feina deixant-lo en òptimes condicions.











Sembla que les novíssimes generacions tenen ganes de tastar allò que tant han sentit parlar, i a natros ens cau la baba de veure´ls progressar i gaudir d'aquesta passió que, no neguem, alguns teniem adormida.







 











És el principi d'algo?? el temps ho dirà...

Fotos Longa

Cova del Iaio 06/04/2019


LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA - 06/04/2019  -
ADOLFO ALGUERÓ











Després de la sorpresa que ens dona Sarai amb el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre sales.
Les actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim mantenir  la intimitat de la cavitat però no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat.











L’accés a sales, que no tenen continuïtat, de moment no el modificarem i haurem d’abalisar un itinerari per no embrutar ni trencar formacions i sol amb colorit especialment blanc.
Aquest dissabte a causa de la hiperactivitat de l’equip de punta, tan sols estem Pedro i Adolfo. El dediquem a millorar l’accés a la primera sala nova, eixamplant el Pas de la Baldana que serà el de major tràfec de persones i material.


A les nostres reunions, no ens cansem de repetir que aquesta cavitat, sens dubte, és la que té  més formacions i més boniques del Port, per la seva quantitat, varietat i colors.
Pel bé de la natura, no l’hauríem de convertir en una cavitat escola i preservar-la per a espeleòlegs experts. Els reportatges fotogràfics que es poden aconseguir perdran tot valor si l’embrutem o trenquem.



 

Cova del Iaio 30/03/2019


LA COVA DEL IAIO – 2.0 – 30/03/2019
ENRIC MASCARELL


Aquest cap de setmana pareixia tranquil, Enric, Vicent i Sarai es disposaven a passar un matí topografiant la part ja coneguda de la cova. Al principi tot pareixia normal, Vicent prepara la tablet, la brúixola... Sarai es menja el bocata...fins que entrem. Continuem prenent mides i fent fotografies, com sempre, comentant possibles continuacions.



















 
Al cap d'una hora més o menys, Sarai ja comença a cansar-se d'estar parada i va a donar una volta per la resta de la cavitat. De cop pregunta si havíem mirat un foradet que semblava continuar a l'última, era una de les incògnites que encara teníem. No s'ho pensa dues vegades i entra. Passen 30 segons i comença a cridar que allí dins hi havia més sales. Vicent deixa la topo i ve cap allí. Sarai ja estava dintre dient que allò era espectacular, que hi havia molta formació, que era molt gran, que encara continuava!!!



Jo, Enric, ràpid entro darrere d'ella per la gatera estretíssima i de seguida confirmo el que deia Sarai. Quina sala! Quan entra Vicent l'emoció ens envaeix, comencem a passar sales i més sales fins que arribem a una que ja no continua, però l'emoció no s'acaba. De tornada cap a la primera sala, amb més tranquil·litat ja anem fent alguna foto de la gran quantitat de formacions.






Sarai troba una altra gatera a la primera sala que pareix que va cap avall. Es feia tard i vam començar a sortir. L'equip d'avui érem prou escanyolits però el pròxim dia quan vinguin els veterans... hauran de preparar els martells!