AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 –
25/08/2019
Un
cop acabats els treballs a la Cova del
Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc.
Els
Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una
mica aparcada... que no acabada.
L’activitat
a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai, han fet una bona
campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als
Ports.
Mantenir
el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs,
estiu, la calor, la marxa,....
En
l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo.
Aquest
diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran.
Ricard i Adolfo, els “Alguerós”,
i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots.
La
cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la
boca s’ha estretit un poc.
Un
cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell penjat
a la paret. Es tracta d’un detector d’ultrasons per a ratpenats. Forma part del
projecte SOS RATPENATS del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
El
passamà penjat al sostre, ens porta a la capçalera del P.34 i d’aquí al fons de la Sala
Gran. Un cop baix , iniciem les desgrimpades que ens porten fins a
l’encreuament de la Via Shibi amb la Via
SIRE.
Iniciem
la pujada pel laberint de forats i foradets fins a la Sala del Castell i La Sala
SIRE. Algun pas conflictiu està equipat amb cordes de nusos “quitamiedos”.
Tornem
ràpid fins a la Sala Gran i iniciem
l’ascens del pou, després de les comprovacions familiars sobre la col·locació
del material personal. L’últim en pujar és Adolfo
i li costa bastant... ens diu que li falta oxigen i li dóna culpa al detector
d’ultrasons. Al final tindran culpa els rats penats i no els seus quilos de
més.
Fotos Garba Jr
Fotos Garba Jr
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada