Forat del Toll 30-05-06/11/2016

FORAT DEL TOLL – ARA Sí QUE SOM DINTRE – 30-05-06/11/2016

Tres jornades ens ha costat treure els blocs del mig. Tres exploracions que hem anat esgarrapant pam a pam recorregut al forat, excepte aquesta última, no calia anar-vos cansant amb les mateixes explicacions i excuses.

Ens hem anat succeint sempre els mateixos; Pedro, Ramon i Adolfo, acompanyats sempre per l’inesgotable Carlos i Miro. Aquest passat diumenge, hem comptat amb Ricardet, Nuri i Pere.

Estem entrant per l’espai que ens deixen les grans lloses tombades del plegament vertical. A l’inici, vam optar per desobstruir el segon nivell. Aquest, ens ha permès entrar 25 metres i per fi ja no veiem la llum exterior. Ara, una nova estretor de la diaclasa, ens obliga a canviar novament de nivell. Hem de traspassar una llosa completament plana que hi ha al sòl i que ens permet veure per un dels seus laterals, un nou espai suficientment gran per progressar i que ja estaria al mateix nivell del llit del barranc.

Aquestes lloses que traspassem, tenen uns 40 cm. de gruix i les trobem envaint tot l’ample de la diaclasa principal, subjectes per cimentacions de graves i argila. Ara tenim un sostre i un sòl completament plans. Ens preocupa la seva estabilitat, pot ser pel mal record del Forat de la Tanca II.

L’aire continua bufant fort i la temperatura, invariable des del setembre, ara ens ha baixat 1º. Estem a 14º i sembla que fa calor perquè a l’exterior estem més baixos. I si no pregunteu-li a Carlos que ja no sap quina roba posar-se mentre ens espera fora.

Fotos 5/11/16

Fotos 6/11/16

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor, la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc. Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell ...

La Cova del Iaio 17/03/19

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019 L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana. Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor , comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet , aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala. Aquest diumenge, Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre...

Avenc C.P.4

PODEU TROBAR UNA CRÒNICA MÉS RECENT I AMB UNA FICHA TÈCNICA ACTUALITZADA ---> AQUI <--- Aquest finde passat, els 'espeleoxulets' (Alba, Marc, Maria, Victor i Enric) ens vam reagrupar per tornar a iniciar l'activitat espeleològica. Després de meditar les possibles cavitats vam decidir-mos per fer el CP4. El primer contratemps va aparèixer al primer pou, ja que ens vam deixar de instal·lar un speed, pero entre Maria i Marc amb paciencia ho vam poder arreglar. A continuació unes gateres fins una bifurcació, on ens vam desviar a una saleta que no continua. Un cop retrocedit comencem a baixar pels pous estrets fins a una finestra, un dels passos més tècnics i molt xulo. Aquí per desgracia Enric va tenir que marxar i no va poder fer fons... compromisos familiars. A partir d'allí vam baixar per la via ràpida fins -100m. Després de fer un mos i recuperar forces.... Amuuuuuunt! Les noies que anaven les primeres van pujar ben rapide...

𝐄𝐒𝐏𝐄𝐋𝐄𝐎 𝐂𝐋𝐔𝐁 𝐓𝐎𝐑𝐓𝐎𝐒𝐀

Cercar en aquest blog