El funcionament d'aquesta cova és superinteressant. Es tracta d'una surgència temporal que entra en funcionament durant unes hores després de forts temporals (llevantades). L'aigua del fons de la cavitat puja fins a inundar tota la cova fins que sobreïx per la boca (és quan en diem que la cavitat entra en trop-plein). Un cop deixa de sortir aigua per la cova la cavitat es va desaiguant a poc a poc alimentat les múltiples surgències i fonts que es troben al barranc de la Fou.
Dit i fet, Pau, Marc, Vicent, Sarai i Adolfo, Ricard i Carlos de suport ens n'anem a veure com està el panorama.
Deixem el cotxe a l'aparcament i creuem el barranc per buscar la canal per on desaigua la cova. La boca es troba sobre un 50-60 m per sobre del fons de la Vall. La forma de trobar la cova és remuntar el mateix barranquet. Després de 20 minuts ens plantem a la boca de la cavitat. Allí ens equipem i cap a dins.
A dia 31 de setembre de 2024 nosaltres no hem reforçat l'equipament amb cap ancoratge nou. Tot i això vam portar multimontis per si precises. S'ha de dir que l'equipament està prou degradat. S'ha de tindre en compte que des del 2009 que es va acabar d'explorar, la cavitat s'ha inundat múltiples cops i l'equipament no és d'acer inoxidable.
L'entrada, molt evident, té un caos de blocs i buscant avançar per la dreta, trobarem una gatera que surt a un pou de 8 metres. Un cop a baix uns metres més endavant trobem 2 plaques casolanes de l'època i la diàclasi s'obri estreta als nostres peus per on haurem de colar buscant fent ziga-zaga el pas més ample fins que toquem terra. Les plaques serveixen per posar una cordeta per ajudar-mos i per a pujar i baixar petates. Continuem baixant per la diàclasi fins que la fractura canvia sobtadament de direcció, és la Corba de la Merda. El nom ve de què aquí és on en fer la primera entrada uns dos o tres mesos després de la llevantada. Se sentia molt fort soroll d'aigua en moviment i pensant d'on venien.... es van cagar damunt!
Seguim uns 10 metres per la diàclasi fins que torna a fer un altre gir pronunciat a la dreta. Aquí la fractura pren dimensions i ens trobem amb el superpassamà de l'Entronador, aquest ja instal·lat amb mosquetons i corda de l'època. Els ancoratges, a pesar d'estar prou rovellats els vam usar per penjar-mos, tot i això els mosquetons d'alumini estan molt degradats, la corda s'ha mantingut un pel millor. Nosaltres vam instal·lar una corda de 30 metres i 10 mosquetons per sobre fins al fons del passamà on es troba la corda que puja amunt fins a cota +17 o el p.30 fins a baix de tot. Amb una corda de 50 metres i 7 mosquetons instal·lem fins al Llac Pepita.
És veritat que el nivell d'aigua l'hem trobat per sota de l'habitual, sobre 1,5m més baix. Així i tot després de clavar-nos a l'aigua per comprovar si la continuació era practicable, ens trobem que per 2 pams continua sifonat. Una pena!
Després d'un mos, recollim bartuls i cap a fora.
<CLIQUEU AQUÍ PER ACCEDIR A L'ARTICLE EN QUESTIÓ>
Deixem 2 feines pendents:
Per finalitzar, us facilitem una fitxa d'instal·lació per poder visitar la cavitat fins al Llac Pepita amb l'equipament actual:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada