Passa al contingut principal

Forat del Toll 27/11/16 - Bon comiat


FORAT DEL TOLL – BON COMIAT – 27/11/2016

 

El forat va quedar molt trist pel nostre acomiadament la setmana passada i ens ha volgut retre un bon homenatge.

La pseudo-llevantada que no va aconseguir fer baixar gaire els barrancs del Port. Sí que va fer entrar en càrrega la cavitat.
 

Tal com pensàvem des d’un principi, i aquest cop ho vam encertar. El Forat del Toll és una surgència intermitent, que entra en funcionament quan al massís plouen escassos 100 litres d’aigua. Donant nom al barranc, les basses que s’omplin a partir d’ell. De la boca cap amunt, ni rastre d’aigua.
 

L’interior de la cavitat, el trobem completament inundat fins a les lloses del 2on.nivell. La pressió de l’interior, fa que l’aigua surti per petits forats i escletxes de la paret exterior. Uns metres abans de la boca, un nou brollador d’aigua, mereix que li dediquéssim alguna jornada a buscar el seu origen.
 
 
 

La quantitat d’aigua que surt, completament neta i transparent, també ens fa replantejar si val la pena reiniciar els treballs abandonats al 3er.nivell.
 

De moment, el coneixement de la zona que envolta la cavitat, ens porta a dedicar bastantes jornades de prospecció i exploració dels forats localitzats.

Tornarem, encara que sembla que fem nosa a algú, que potser fa alguna activitat cinegètica no massa legal, i s’ha dedicat a escampar restes de matança  de porc senglar, munts d’excrements de gos i merda en general, a l’inici del sender que porta al barranc i on aparquem els cotxes. Però com la merda de la muntanya no fa pudo, nosaltres la remenem en un bastó.
 
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,   la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc.  Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell ...

La Cova del Iaio 17/03/19

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019 L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana. Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor , comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet , aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala. Aquest diumenge,   Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre...

Avenc C.P.4

PODEU TROBAR UNA CRÒNICA MÉS RECENT I AMB UNA FICHA TÈCNICA ACTUALITZADA ---> AQUI <--- Aquest finde passat, els 'espeleoxulets' (Alba, Marc, Maria, Victor i Enric) ens vam reagrupar per tornar a iniciar l'activitat espeleològica.  Després de meditar les possibles cavitats vam decidir-mos per fer el CP4. El primer contratemps va aparèixer al primer pou, ja que ens vam deixar de instal·lar un speed, pero entre Maria i Marc amb paciencia ho vam poder arreglar.  A continuació unes gateres fins una bifurcació, on ens vam desviar  a una saleta que no continua. Un cop retrocedit comencem a baixar pels pous estrets fins a una finestra, un dels passos més tècnics i molt xulo.  Aquí per desgracia Enric va tenir que marxar i no va poder fer fons... compromisos familiars.  A partir d'allí vam baixar per la via ràpida fins -100m.  Després de fer un mos i recuperar forces.... Amuuuuuunt! Les noies que anaven les primeres van pujar ben rapide...