Passa al contingut principal

Forat del Toll 20/11/16 i FI


FORAT DEL TOLL – FINS NIVELL 3 I PROU – 19-20/11/2016

El dissabte, “els Alguerós”, pare i fill, es dediquen a prospeccionar barranc amunt. L’objectiu és trobar l’accés a la boca superior del Forat Penjat.

Primer, hem de superar una petita grimpadeta -segons companys escaladors- que n’hi ha al barranc. Grimpadeta si, de petita, bé 15 metres. Cal instal-lar una corda fixa amb nusos per a properes jornades. Ja que és l’única escapatòria torrent amunt.



L’accés a la nova cavitat caldrà fer-lo amb material perquè és més complicat del que ens semblava. Per la boca inferior es pot escalar, no està clar si ens porta fins dalt de tot o fins a un balcó intermedi.

















 

La zona, tal com vam veure la setmana anterior, és agradable de prospeccionar i de moment ofereix infinitat d’escletxes a revisar.

El diumenge, Ricardet, Carlos, Pere i Adolfo, anem de nou al Toll. Sembla que aquesta exploració, ha de ser la definitiva. Hem de travessar la llosa que ens porta al 3r nivell i decidir que fer.

Assegurem millor la llosa “tonteta” del sostre i acabem de trencar la del terra.

 

Ricardet, aconsegueix primer entrar els peus i després girant-se cap per avall,  entrar el cap. Fa unes fotos i surt. El que ha vist no li ha agradat. Revisem les fotos i al moment ja estem traient tots els ferros, eines, cabassos cap a fora.


 

Donem per acabades les obres del Forat del Toll. Hem treballat molt, també hem xalat mol, però el seny que ens va fer abandonar al Forat de la Tanca II, està clar que continua imperant. Una cavitat no es pot donar mai per acabada, nosaltres tanquem per vacances. Si algú vol continuar, li cedim el lloc.

 
Som massa grans per acabar planxats baix d’una llosa. La geologia ens ha guanyat, ja ens venjarem a un altre lloc un altre dia.


Fotos Adolfo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,   la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc.  Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell ...

La Cova del Iaio 17/03/19

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019 L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana. Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor , comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet , aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala. Aquest diumenge,   Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre...

Avenc C.P.4

PODEU TROBAR UNA CRÒNICA MÉS RECENT I AMB UNA FICHA TÈCNICA ACTUALITZADA ---> AQUI <--- Aquest finde passat, els 'espeleoxulets' (Alba, Marc, Maria, Victor i Enric) ens vam reagrupar per tornar a iniciar l'activitat espeleològica.  Després de meditar les possibles cavitats vam decidir-mos per fer el CP4. El primer contratemps va aparèixer al primer pou, ja que ens vam deixar de instal·lar un speed, pero entre Maria i Marc amb paciencia ho vam poder arreglar.  A continuació unes gateres fins una bifurcació, on ens vam desviar  a una saleta que no continua. Un cop retrocedit comencem a baixar pels pous estrets fins a una finestra, un dels passos més tècnics i molt xulo.  Aquí per desgracia Enric va tenir que marxar i no va poder fer fons... compromisos familiars.  A partir d'allí vam baixar per la via ràpida fins -100m.  Després de fer un mos i recuperar forces.... Amuuuuuunt! Les noies que anaven les primeres van pujar ben rapide...