Passa al contingut principal

Forat del Toll 12-13/11/16


FORAT DEL TOLL – PUZZLE DE LLOSES 12-13/11/2016

 

El dissabte, el dediquem a prendre mesures per apuntal·lar la llosa que ja vam deixar enrere en l’última exploració. I que sembla que ens esperi flotant, aguantada per res, a què estesem dintre per tancar la porta. Com si d’una mega-ratera es tractés.
 

També aprofitem per començar a prospeccionar la zona, ja que la fi del Toll sembla proper.
 

Resseguint el barranc per damunt de la cavitat, el paisatge espeleològic és interessant. Com a mínim es veuen forats. Un d’ells, penjant a 40 metres d’alçada d’una cinglera, tindrà segur 40 metres de fondària. Ja que per la base, hem trobat una xemeneia que hi comunica. Caldrà pensar si el pugem o el baixem.

 
Fotos Adolfo


El diumenge, Ramon , Carlos i Adolfo, amb la important ajuda de l’Andreu de Valls, tornem a la feina. Primer, hem d’assegurar psicològicament la llosa del sostre. Un puntal telescòpic fabricat per Ricardet i vàries varetes d’acer, clavades amb Epoxi, sembla que han estat prou perquè l’Andreu comenci a picar i treure grans blocs com un posés.









 








 
 No sabem si les ganes de fer feina, o els gasos de la cola que han quedat per l’aire, han estat els causants de poder trencar un nou forat a la llosa del sol. Obrint així, la porta al 3er.nivell.
 

El reportatge fotogràfic, no apte per a nens ni cardíacs, reflecteix la duresa i les condicions de treball. Fins i tot,  ens han espantat a nosaltres. A les fotos, es veuen més perills dels que nosaltres veiem en realitat.

Aquesta setmana de reflexió, la dediquem a pensar en nous artefactes per assegurar el que alguns ja anomenen: La Tomba de Tutankamon. Pot ser, ens permetrem un descans, ja que tenim diversos forats nous per explorar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Avenc dels Mamelots 25/08/19

AV.DELS MAMELOTS – FALTA O2 – 25/08/2019 Un cop acabats els treballs a la Cova del Iaio sembla que tots ens hem relaxat un poc. Els Espeleoxulets, esgotats de tantes entrades compulsives a la cova, la deixen una mica aparcada... que no acabada. L’activitat a nivell de grup l’hem parat, però algun dels joves, acompanyats de Vicent i Sarai , han fet una bona campanya d’exploracions i travesses a Setmana Santa a Cantàbria i altres als Ports. Mantenir el grup inicial de joves cohesionat és complicat: època d’exàmens, barrancs, estiu, la calor,   la marxa,.... En l’àmbit individual, lo important és que ningú ha parat l’activitat d’espeleo. Aquest diumenge hem aconseguit reunir-nos: Ferran. Ricard i Adolfo , els “Alguerós”, i reiniciar l’activitat a l’Avenc dels Mamelots. La cavitat, després de tants anys, no ha canviat, excepte per a un que diu que la boca s’ha estretit un poc.  Un cop superat el primer pas entre lloses, ens sobta veure un petit aparell ...

La Cova del Iaio 17/03/19

LA COVA DEL IAIO – “FINAL FELIÇ?” – 17/03/2019 L’eufòria ha durat poc... les expectatives posades en el tub de pressió bufador, s’han esvaït. Hem comunicat pel sostre amb una de sales penjades. La cavitat s’ha remenat prou, però no podem dir que suficient ni que la deixem per acabada. A més a més de les jornades de treball de dissabtes i diumenges, els espeleoxulets, n’han dedicat unes quantes més entre setmana. Sense anar més lluny, el dilluns passat, Enric, Miquel i Víctor , comptant amb l’inestimable ajuda de Vicent Barraquet , aconsegueixen desobstruir el pas superior comunicant amb la sala. Aquest diumenge,   Enric, Víctor, Marc i Adolfo, amb el suport de Carlos com equip de superfície, tornem a la cova. Revisem de nou tots els possibles llocs susceptibles de desobstrucció. Tan sols un nou tub molt concrecionat però massa proper a la boca ens crida l’atenció. És aquí on iniciem el treball i ens durarà alguna jornada. La topo, queda pendent com sempre...

Avenc C.P.4

PODEU TROBAR UNA CRÒNICA MÉS RECENT I AMB UNA FICHA TÈCNICA ACTUALITZADA ---> AQUI <--- Aquest finde passat, els 'espeleoxulets' (Alba, Marc, Maria, Victor i Enric) ens vam reagrupar per tornar a iniciar l'activitat espeleològica.  Després de meditar les possibles cavitats vam decidir-mos per fer el CP4. El primer contratemps va aparèixer al primer pou, ja que ens vam deixar de instal·lar un speed, pero entre Maria i Marc amb paciencia ho vam poder arreglar.  A continuació unes gateres fins una bifurcació, on ens vam desviar  a una saleta que no continua. Un cop retrocedit comencem a baixar pels pous estrets fins a una finestra, un dels passos més tècnics i molt xulo.  Aquí per desgracia Enric va tenir que marxar i no va poder fer fons... compromisos familiars.  A partir d'allí vam baixar per la via ràpida fins -100m.  Després de fer un mos i recuperar forces.... Amuuuuuunt! Les noies que anaven les primeres van pujar ben rapide...