LA COVA DEL IAIO – EUFÒRIA CONTINGUDA - 06/04/2019 - ADOLFO ALGUERÓ Després de la sorpresa que ens dona Sarai amb el descobriment de l’estret, pas que a partir d’ara portarà de ben segur el seu nom, i un cop rebaixats els nervis i l’eufòria inicials, ens centrem en les múltiples exploracions que podem anar realitzant i la seva complexitat a causa de l’existència de grans sales amb quantitat de tota mena de formacions calcàries i la seva preservació. També avaluem la necessitat d’eixamplar els passos entre sales. Les actuacions a realitzar les anirem prenent en la mesura que la cavitat creixi més o s’aturi en el seu recorregut. Els exploradors actuals han forçat els seus petits cossos en passos impossibles per la resta d’humans. Amb això, aconseguim mantenir la intimitat de la cavitat però no afavorim l’exploració ni el tràfec de material si cal, i compliquem la seguretat dels exploradors amb un hipotètic rescat. L’accés a sales, que