Portadeta

Portadeta

Forat del Toll 22/10/16


FORAT DEL TOLL - NO ÉS COM PENSÀVEM – 22/10/2016

 

Del que vam veure al que veiem ara, del que ens pensàvem al que pensem ara, hi ha bastanta diferència.

El bloc que ens impedia la visió tan sols era el fill de qui ara ens barra el pas. Al petitet, d’uns 60 kg, li hem clavat un parabolt i amb un polispast, des de l’exterior, hem començat a tibar-lo. Les puntades de peu, cops de maceta i pota de cabra de Pedro, han aconseguit alliberar-lo, això si, tan sols li hem arrencat el cap. A l’exterior ha sortit el parabolt amb una pedreta agafada a modes de clauer. La resta, l’hem pogut trossejar amb el “pica-pica”. Cabassos i més cabassos de material d’enderroc estan ja omplint la boca de la cavitat. Aviat, entrarem en rampa.

 
 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 

 
 Ara, ja veiem més que abans. No tot és dolent. Els blocs que hi ha ara, estan solts i són més grans. Per tant, el conducte que envaeixen, és també més gran.
 
El proper treball serà arribar i trencar els pares del “petitet”. Cada cop, estem més dins i costa més treure el material trencat. Si el conducte, continua envaït de blocs, haurem de deixar-ho.

Avui, Carlos ha continuat fent fotos artístiques. També hem estat: Ramon, Pedro, Miro i Adolfo.



















Fotos Carlos

Forat del Toll 16/10/16


FORAT DEL TOLL – PICA I TAPA – 16/10/2016

 

Amb aquesta sessió completa de desobstrucció, hem netejat tot el material d’enderroc que havia caigut dintre, inclòs algun bloc gran. Han estat cabassos i cabassos de petit reble i alguna pedra més.
 

 

Ja estem dintre, o això pensem, hem arribat on ens havíem proposat des d’un inici, però un bloc solt existent ens impedeix visualitzar el conducte. Sembla que no és un tub de pressió per on surt l’aigua, sinó que aquesta aprofita la mateixa escletxa del plegament per aflorar a l’exterior.
 

 

La dura jornada trafegant pedres no ha estat absenta d’estonetes de veritable “cachondeo”... Carlos fent fotos artístiques, com veureu, amb la nova màquina  i maleint-nos esquivant les pedres que sortien de dintre. Adolfo, ens ha sorprès i enlluernat amb el seu mega-frontal xinès en fallar-li el seu del casc. Ramon, ha tingut algun problema en lligar el bloc amb un cordino i ha acabat fent un nus de sabata. Pedro, amb la seva nova ruta de retorn a casa, ens ha fet donar més de mitja hora de volta, això sí, hem gaudit del paisatge.
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara, l’objectiu és treure el bloc. El millor serà arribar fins a ell amb l’UNEO, clavar-li un autorroscant i muntar un polipast per arrossegar-lo fins fora.

 
 
 
 
 
Com som tots més o menys  majors d’edat, finalitzem la jornada amb una merescuda canya i tapa.
 
 
 
 
 

RESACON EN ANDORRA


“RESACÓN EN ANDORRA” – LA MASSANA 30-01-02/10/2016 –

 

L’Espeleologia és un esport d’equip. Al llarg dels anys, i de formar molts equips, hem fet molt bons amics i també algun enemic, perquè no dir-ho.

Els amics i bons amics, ens anem fent grans, i a partir dels 50 vam iniciar el cel·lebrar-ho junts amb un cap de setmana “non-stop”, multi aventura-cultural.

Ara, tocava cel·lebrar els 60 anys d’en Carlos, el nostre etern president.

Dos mesos abans, al grup de Wassap, creat per a l’ocasió: “Resacón en Andorra”, van començar a sortir iniciatives cada cop més rocambolesques per fer i on anar.

Per fi, el primer cap de setmana d’octubre i Andorra són la data i el lloc escollit.

L’Hotel Marco Polo de La Massana, ha suportat la nostra presència pel mòdic preu de 17€ nit/esmorzar.

 

Catorze bèsties roncadores, menjadores i bevedores com: Toni S., Toni A., Sergi, Ricardet, Sisquet, Sisco, Ricardet II, Andreu, Albert, Ramon, Pepe, Xarli, Adolfo,  Carlos, hem format l’equip aquest any, amb absències notòries.
 
 

El dissabte, jornada dedicada a Naturlandia i “shopping”. Encara algú no ha entès el que entrava amb el tiquet que vam comprar, El Tobotronc amb Poni, la tirolina amb Poni, el tir a l’arc al Poni.
 
 

A la nit, el sopar d’aniversari amb pastel, bufada d’espelmes i regals. La Marçela II, néta de la Marçela I, ens va acompanyar tota la velada.
 

 

El que vam estalviar en dormir, ho hem petat amb menjar. No hem perdut cap àpat inclòs el berenar.
 

 

El diumenge fi de festa al kàrting. Els més boixos “pole position”, els dos Ricards.
 
 

Ara fins als propers 50 ó 60, no toca. Tots recordarem aquesta festa, fins i tot el Poni de Pepe amb llàgrimes als ulls.